El feminisme dels anys 70 fou en bona mesura fruit d’una generació que, per dir-ho d'alguna manera, va descobrir l'experiència de la política, que conegué el poder i l’entusiasme que neix de prendre de manera concertada la iniciativa en la vida pública. Es tractà d'una generació amb una gran voluntat d'acció i una destacable confiança en la possibilitat de redissenyar l'espai comú. Fou una insurrecció creativa que aspirà a respondre als esdeveniments i a donar lloc a noves formes de relació i de discurs i ho va fer sense recórrer a cap mena de text sagrat, de forma que es manifestà com a pràctica, com un actuar sense model –El segon sexe no és en cap sentit l'equivalent dels textos teòrics del marxisme ni tampoc assimilable a un decàleg. Efectivament, no hi havia representació d'un model de societat futura, sinó un continuat posar-se en joc i córrer el risc de l'acció, de manera que no va ser fàcilment reductible a fórmula ni a bandera. Aquesta característica, estranya als moviments revolucionaris moderns, es va traduir en nombroses línies d'acció, en molts corrents o tendències, sovint en conflicte entre ells, com sabem.
Dècades després d'aquella explosió de llibertat, podem parar atenció al seu llegat i veure'l entreteixit en les formes contemporànies d'activisme feminista.
Amb aquesta conferència, l'Institut d'Humanitats de Barcelona i el CCCB s'uneixen a la commemoració del 40 aniversari del naixement del moviment feminista a Catalunya, marcat per la celebració al paranimf de la Universitat de Barcelona, de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, al maig de 1976. La xerrada inaugura a més a més el curs "Grrrls! Feminisme i activisme contemporanis", dirigit per Elena Laurenzi, À. Lorena Fuster i Florencia González.
