Bibiana Puigdefàbregas
Bibiana Puigdefàbregas
Sant Pol de Mar, 1972). És llicenciada en art dramàtic, especialitat d’escenografia, per l’Institut del Teatre, i ha cursat estudis d’arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya. Treballa des del 1998 com a escenògrafa professional. Des de llavors ha fet l’escenografia de diversos espectacles dirigits per Àlex Rigola com ara La màquina d’aigua (festival de Sitges 1999), Un cop baix(Festival de Sitges, 2000), Titus Andrònic (Festival Grec, 2000), Woyzeck (Teatre Romea, 2001), Suzuki I i II (Teatre Lliure, 2001), El Cancionero de Palacio (Festival de Perelada, 2003), Glengarri Glen Roos (Teatre Lliure, 2003, nominada al premi Butaca), Santa Joana dels escorxadors (Teatre Grec, 2004), Ricard III (Festival de Teatro Clásico de Almagro, 2005), European House(Teatre Lliure 2005, premi butaca 2007), i finalment Der fliegende Holländer (Gran Teatre del Liceu, 2007). També ha treballat amb el director d’escena Ramón Simó signant escenografies d’espectacles com Calígula(2004), Fuente Ovejuna (2005), Arcàdia (2007) o La Dama de Reus (2008), tots ells estrenats al Teatre Nacional de Catalunya. Amb l’autora i directora Carol López ha fet l’escenografia d’espectacles com Germanes (La Villarroel, 2008), Boulevard (La Villarroel, 2009), Tres dones i un llop (La Villarroel, 2010) o Cosi fun tutte (Gran Teatre del Liceu, 2012). Ha col·laborat també amb els directors d’escena Josep Maria Mestres, Magda Puyo, Rafel Duran, Mario Gas, Sven-Eric Bechtolf i Xicu Masó, fent les escenografies d’alguns dels seus muntatges.
Des de l’any 2007 és professora de disseny escènic de l’Institut del Teatre, on ha estat cap d’especialitat d’escenografia des del 2013 al 2017. Ha estat convidada a impartir cursos d’escenografia en llocs com el teatre San Martín de Buenos Aires (2006) o la Universitat del País Basc (2007, 2008, 2010 i 2011). Recentment, ha publicat l’article „Landscape as the Backgroud for Scenic Art” a la revista Theatre and Performance Design editadaper la Quadriennal de Praga (Taylor and Francis, 2016).