Celia Marín
Celia Marín
Arquitecta (2008) per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC). Va realitzar el màster de Teoria i Història de l’Arquitectura on va obtenir matrícula d’honor per la seva tesina «Antropografía del Barrio Chino. Arquitectura o Revolución». Actualment és doctorant en el programa d’Història de la Universitat Pompeu Fabra. És professora associada en el Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de la Comunicació de l’ETSAB-UPCtech des de 2009, on imparteix classes, entre d’altres assignatures, d’Introducció a la teoria arquitectònica i coordina juntament amb el professor Antonio Pizza l'assignatura Arquitectura i Ciutat al Cinema. Ha treballat com a documentalista fent investigacions per exposicions relacionades amb la cultura i l’arquitectura moderna en centres com el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía («A.C. la Revista del GATCPAC»), l’Arts Santa Mònica («Arquitectures sense lloc») o el Museu Picasso («Picasso 1936»). És secretària del jurat del Premi Internacional a la Innovació Cultural del CCCB i col·laboradora habitual de la Fundació Mies van der Rohe.