Professor de filosofia de l’educació

És doctor en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, on excerceix de professor titular de filosofia de l’educació.

Des de fa més de quinze anys s’ha dedicat a elaborar una «filosofia antropològica de la finitud» en les seves diverses expressions: el cos, el símbol, l’alteritat, la memòria, el desig, la contingència, el silenci i la mort.

Entre els seus llibres, destaquen La lliçó d’Auschwitz (Publicacions de l’Abadia de Montserrat/Herder, 2001), Filosofía de la finitud (Herder, 2002), Ética de la compasión (Herder, 2010) i Lógica de la crueldad (Herder, 2014).

Amb Lluís Duch ha publicat Escenaris de la corporeïtat i Ambigüitats de l’amor (ed. cat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat/ ed. cast. Trotta, 2003 i 2004).

L’any 2015 va iniciar, amb La lectura com a pregària (Fragmenta), la publicació dels seus Fragments filosòfics, que tenen la seva continuació en La prosa de la vida (Fragmenta). També ha estat un dels curadors del llibre Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch (Fragmenta).

Les seves darreres publicacions són dos petits assaigs de filosofia literària titulats: L'experiència de la pèrdua (Arcadia, 2017) i La condició vulnerable(Arcadia, 2018) i unes converses amb Ignasi Moreta titulades Contra els absoluts (Fragmenta, 2018).