En aquesta sessió introduirem la idea d’”Arquitectures del desig” com a pràctica de resistència creativa i estudiarem alguns moviments que es van enfrontar a l’alienació de la ciutat neoliberal i al capitalisme des de l’urbanisme, l’art o la pedagogia. Des del París dels anys 50, amb Constant Nieuwenhuys i La Internacional Situacionista, als radicals italians dels 70 i  el desenvolupament de la idea de “Disseny crític”, passant pel Maig del 68 francès, amb grups revolucionaris com Utopie.

Als anys 90 i primera dècada i mitjans dels 2000, grups arquitectònics i multidisciplinaris van construir una resistència davant les pràctiques arquitectòniques hegemòniques dominants a través d’una crítica centrada en l’acceleració del procés neoliberalitzador de la societat i el control exercit des de la política i les corporacions. En aquesta sessió ens centrarem en l’anàlisi d’alguns d’aquests grups: Dogma, Recetas Urbanas, Indimedia o Forensic Architecture, entre d’altres.

Des dels anys previs a la pandèmia, les practiques arquitectòniques i els objectius dels moviments de resistència s’han diversificat. Avui s’ocupen, també, de temes com les cures, la crisi climàtica, la identitat, la memòria o la reparació. En aquesta sessió estudiarem alguns exemples de les noves pràctiques, com el treball pedagògic sobre colonització i medi ambient de Paulo Tavares, el llibre Queer Spaces: A atlas LGTBQIA+. Places & Histories, editat per Adam Nathaniel Furman i Joshua Merdell, o el projecte de Leve Productora i Top Manta Following the Fish, per al pavelló  català a la Biennal d’Arquitectura de Venècia de 2023