En el context del naixement de la física clàssica, els pares fundadors del mecanicisme, des de Kepler fins a Boyle i Newton, orientaven el seu coneixement tecnocientífic cap a les demandes de l’agenda política de l’Imperi britànic. Més en concret, la resolució de desafiaments tècnics de l’època va ser clau per al desenvolupament de la indústria naval, el sector armamentístic i, finalment, la revolució industrial, tots estretament lligats a l’expansió colonial britànica.

En la física moderna, la revolució quàntica també apareix vinculada a episodis violents i destructius que reprodueixen les relacions de despossessió que sostenen el món. Més enllà de constatar els efectes provocats per l’avenç de la física nuclear en el context de la Segona Guerra Mundial amb la detonació de les bombes atòmiques, en aquesta sessió qüestionarem implicacions més subtils de la mecànica quàntica: des de com aquesta s’instrumentalitza en el debat sobre la realitat entrellaçada en el marc de l’antropocè, fins a l’aplicació de la computació quàntica en tecnologies contemporànies que generen biaixos i exclusions marginalitzadores, com ara els sistemes de control biomètric.

La creença gairebé religiosa en el progrés, herència del cientisme decimonònic, es basa en el model del progrés tècnic, que reconeix els avenços en el domini de la natura, però no els retrocessos socials. L’evolució de la màquina es transforma, doncs, en evolució de la maquinària de domini. Tal com va plantejar Walter Benjamin, el culte del progrés i l’evolucionisme darwinista alimenten principalment la guerra i la seva preparació periodística. L’adaptació al poder del progrés implica indefectiblement el progrés del poder.