Existeix un creixent interès per enverdir les nostres ciutats: una solució universal que sembla comportar beneficis de tota mena per als seus ciutadans humans i no humans. En gran mesura, la correlació entre més natura i més salut sembla haver esdevingut innegable. Però, de quina natura estem parlant? I per a la salut de qui? En aquesta sessió, cartografiarem els imaginaris hegemònics que existeixen sobre natura urbana i la seva connexió amb la salut: des dels espais verds on l’activitat d’esbarjo i benestar de certs ciutadans transcorre, fins a les contribucions de natures més emergents i, sovint, invisibilitzades.  També discutirem què vol dir entendre la relació entre natura i benestar quan ciutadania deixa de ser intercanviable per humanitat o quan la natura prolifera més enllà dels marcs conceptuals que la situen dins els jardins i parcs dels nostres barris. Per exemple, poden animals com ara gats de carrer o coloms ser entesos no com a vectors de malalties, sinó com a membres de les nostres comunitats multiespècie o, fins i tot, com a part del “verd” de la ciutat?

En aquesta sessió parlarem dels difícils equilibris entre, d’una banda, les iniciatives de reconciliar la natura i la ciutat amb polítiques i infraestructures verdes, i d’altra banda, la presencia creixent d’espècies que busquen nínxol en l’espai urbà i no sempre ho fan seguin les premisses que a nosaltres ens agradarien. A ciutats com Barcelona, per exemple, hi ha diverses espècies que participen de la vida urbana. En les últimes dècades, una d’aquestes espècies en procés d’urbanitzar-se és el porc senglar. Avui en dia, tant humans com senglars experimenten de manera arriscada, i de vegades virtuosa, amb formes de relació que es teixeixen en espais progressiva i irremeiablement contra-domesticats. Partint d’una il·lustració del que succeeix a Barcelona,  en aquesta sessió veurem com la incursió urbana del senglar reflexa la necessitat de reimaginar la coexistència i el fins i tot el “cosmopolitisme” en un context inevitablement multiespècie.

Les ciutats són entorns de cohabitació i autorganització, on plantes, animals i elements abiòtics intervenen constantment. Un urbanisme més democràtic ha de poder ampliar la seva mirada per incloure aquestes formes de vida que sovint passen desapercebudes o són considerades intruses en l’entorn urbà. En aquesta sessió, explorarem com les interdependències entre humans i no-humans configuren les nostres infrastructures urbanes. Des d’una perspectiva multiespècie, examinarem exemples com els rius urbans que, malgrat la seva canalització, segueixen sent ecosistemes dinàmics on sorgeixen formes de vida inesperades, o el paper dels insectes i altres espècies sovint invisibilitzades que contribueixen a la biodiversitat urbana i al manteniment d’un equilibri ecològic. Així, l’aigua, els espais comuns urbans i les infraestructures vives esdevenen espais d’interacció multisensorial i política, revelant nous models de convivència.

Els mitjans de comunicació juguen un paper fonamental en modelar les nostres percepcions de la ciutat i el món. Determinen qui és ‘plaga’ i qui és ‘veí’. Per exemple, són nombrosos els animals no humans amb qui compartim l'espai urbà, però sovint no els reconeixem ni els tenim en compte, o, en el pitjor dels casos, els considerem plagues a exterminar.  Són un perill? El seu estatus d’espècie “fora de lloc” és raó suficient per a impulsar el seu extermini? Amb casos com el de les cotorres, residents permanents a Barcelona, aprendrem com les representacions mediàtiques sobre natures urbanes poden condicionar la nostra manera de relacionar-nos-hi i de pensar quin és el lloc que ocupen a la ciutat.