El Carib, aquest anhelat destí turístic, és més que un complex cultural de serveis. És aquest espai on es dissolen les fronteres entre la cultura popular i qualsevol altra forma de cultura, on un sol autor -el Premi Nobel Derek Walcott- pot escriure Omeros per compondre la seva Ilíada antillana i al mateix temps una obra teatral com Tambores y colores per reafirmar la seva identitat més propera, on una nova cultura deixa de definir el Carib a través de les causes i comença a narrar-lo des dels seus efectes, amb els fets per davant de les doctrines i la gent per sobre dels seus jerarques.

Tot i que el Carib comprèn un territori continental important, el curs es concentrarà a la zona insular, a l'experiència antillana. Dividit en tres capítols, units per la idea que la cultura antillana converteix les tres parts del drama grec –plantejament, nus, desenllaç– en una tríada digestiva que implica deglutir el passat, digerir el present i excretar el futur. Aquests tres capítols estan connectats per viatges d'anada i tornada, navegacions pels temes recurrents a les grans obres de la insularitat. Obsessions que van des de les apropiacions de Shakespeare, Marx o Wilde fins a les mutacions de la plantació que reflecteixen les bases militars o els ressorts turístics. Des de les anticipacions de la transculturació pel que fa al multiculturalisme fins al ventall de models fracassats. Des de la sublimació guerrillera de Calibán fins al pes polític recent del reguetón.