En un context social en què cada cop més ciutadans i ciutadanes viuen en primera persona els símptomes psíquics del malestar, la salut mental està guanyant espai en el debat públic i, al mateix temps, el qüestionament de les pràctiques psiquiàtriques. Per una banda, la resposta al patiment psíquic es basa avui sovint en el diagnòstic, el tractament farmacològic i el ràpid retorn al consum o la productivitat, en una estratègia que ignora la subjectivitat i la problemàtica particular de cada persona. La crítica a aquest model, que molts experimenten avui per primera vegada, ha fet més visibles les demandes que, des de fa molt de temps, estan fent les persones psiquiatritzades, i que han manifestat públicament la sordesa, el desdeny i el maltractament al qual són sotmeses per la societat, en general, i per part del sistema de salut mental, en particular.

En l’estela dels moviments de reforma que s’han produït en dècades anteriors, en aquest breu curs debatrem sobre la intolerància social davant la bogeria i qüestionarem algunes pràctiques institucionals, com són la tendència a la normalització o les estratègies de segregació, tancament i exclusió. En el seu lloc proposarem un model basat en el respecte i l’escolta, que defensi la singularitat de les persones i les acompanyi en l’exercici de la seva llibertat.