Com esdevé literatura l’experiència de la violència? Com narrar allò que en principi no es pot dir, el dolor extrem? Quina és la relació entre memòria i escriptura com a instrument de supervivència? 

Els textos que tracta aquest curs sorgeixen d’experiències diverses de dictadura i violència al segle XX. Jean Améry i Imre Kertész documenten l’assassinat en massa dels jueus europeus prevista pel nacionalsocialisme; Jorge Semprún, la deportació dels resistents al camps de concentració; Varlam Xalàmov, el gulag a la seva versió més dura, la Kolimà; Herta Müller documenta la dictadura de Ceaucescu; Max Aub, els camps francesos on van ser internats els republicans espanyols i l'exili posterior. Tot i que les seves obres només són comparables atenent a l’específic de cadascun, tots ells, però, recorren a l’autoficció i a la confrontació amb la tradició literària. El curs els tractarà atenent especialment a aquests aspectes.