La investigació neurològica actual es planteja el repte d’incloure la tecnologia sense deixar de banda la història clínica de cada pacient, que amaga la clau per respondre a infinitat d’interrogants del cervell. Els avenços en l’ús de cèl·lules mare i els xips dissenyats per personalitzar les connexions neuronals incideixen en la construcció del llenguatge, la memòria, les emocions o els sentits. Aquestes aplicacions en la investigació de les funcions cerebrals permeten millorar l’estudi de patologies neurològiques.

Com funciona el cervell? Existeix quelcom com un cervell moral? Què succeeix quan s’insereixen implants cerebrals? Es poden fer servir com els perifèrics d’un ordinador? Un dels camps que desperta la curiositat en la investigació científica, a banda la consciència i la identitat, és la capacitat de construcció del criteri moral: què és bo o dolent? Per què prenem una decisió o una altra? La filosofia ha intentat respondre aquestes preguntes i la neurociència intenta aclarir-les a través de la definició de les xarxes neuronals implicades i apuntant als comportaments funcionals i a la interacció de les regions mirall com a possibles explicacions.

Els sistemes d’intel·ligència artificial s’han incorporat a la nostra rutina per determinar patrons de conducta i predir comportaments a pràcticament tots els àmbits, a canvi de recollir ingents quantitats de dades personals. En aquesta sessió reflexionarem sobre els problemes que suscita l’ús de les neurodades per part de la neurotecnologia que, com la IA, necessita accedir a les dades per al seu desenvolupament i aplicació. Des de la banca i les assegurances, la salut i el benestar, la industria dels videojocs i fins i tot els governs, interessa accedir a la nostra informació personal i, en última instància, a les nostres emocions.

L’ADN és el manual d’instruccions en què es troba inscrita informació molt valuosa: les probabilitats de patir malalties, quin caràcter tenim o, fins i tot, característiques més complexes, com certes habilitats cognitives o sensorials. Discernir tota aquesta informació a partir de la seqüència dels milers de milions de bases del nostre ADN és molt difícil, però la IA ja està ajudant a interpretar de manera més acurada les nostres variants genètiques i a deduir-ne les característiques, dirigint-se, així, cap a una medicina personalitzada. Tanmateix, és una eina molt poderosa que pot permetre a tercers tenir un accés privilegiat a allò que som i a les instruccions genètiques que transmetem a la nostra descendència. Seleccionarem embrions per la seva genètica gràcies a la IA? Tindrem accés a un tipus de feina perquè algoritmes de IA hauran pres decisions sobre la nostra vida?

Vivim els inicis de la quarta revolució industrial, una revolució que té impacte en les nostres vides, amb una força insòlita, gràcies a la velocitat amb què avancen els descobriments tecnocientífics. Aquesta sessió analitzarà les implicacions bioètiques i legals de la interacció entre la IA, les neurotecnologies i les disciplines “Bio”.