La imaginació crítica (Presencial)

Curs

La imaginació crítica

Poètica i política de les imatges

Presencial
Dirigit per
Descripció

Cada vegada circulen més imatges en la societat contemporània globalitzada, moltes d’elles modificades per tal de promoure el seu consum immediat i primari. L’addicció al supermercat de les imatges, a la seva nova economia esfereïdora, planteja, des de fa temps, diversos interrogants d’ordre social, polític, sociològic, econòmic i psicològic. Fins i tot el mercat de l’art pateix aquest desballestament de la retòrica fetitxista de les imatges com a objectes. En aquest context, urgeix explorar allò invisible del visible, el que veiem i el que no sabem veure, el que sentim i el que no sentim; qüestionar els prejudicis, els valors, les emocions que vehiculen les imatges... al cap i a la fi, rescatar la seva capacitat de promoure una imaginació crítica, des d’allò poètic i allò polític. Què poden fer les imatges avui per a la nostra supervivència emocional, afectiva i racional? Com recuperar o inventar nous recorreguts de la mirada i del pensament? La creació artística té aquí un terreny fèrtil i indispensable on treballar i desenvolupar propostes de resistència i insurrecció crítica.

En ressonància amb les exposicions «En l'aire commogut...» del CCCB, comissariada pel filòsof i  historiador de l’art  George Didi-Huberman, i «Al taller del filòsof» de la Filmoteca de Catalunya, en aquest curs tractarem alguns dels interrogants evocats per l’autor. Ho farem des de la perspectiva de la creació artística contemporània en l’àmbit de les imatges, en concret en allò que anomena la imaginació crítica, és a dir, la capacitat de les imatges de convocar tant la reflexió teòrica com el gest poètic.

 

Data d'inici
14.05.2025
Data de fi
04.06.2025
Horari
De 18.30 a 20.00 h
Idioma
Català
Castellà
Modalitat

Presencial. La inscripció també inclou l'accés als vídeos de les sessions en directe i en diferit (fins al 31 d'agost del 2025).

Lloc
Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB
Preu

General: 45 €
Amb descompte*: 30 €
*Estudiants, pensionistes, desocupats/des, més grans de 65 anys, amics/gues del CCCB i abonats/des a la Filmoteca (amb codi de descompte).

Les persones que puguin gaudir d'un descompte hauran de presentar el document que l'acrediti el primer dia del curs o enviar-lo per email.

 

La inscripció inclou l'entrada a l'exposició «En l'aire commogut... Imatge, emoció, utopia» i al cicle de cinema ‘Filmoteca Georges Didi Huberman’ (amb reserva, places limitades).

Conferències de Georges Didi-Huberman en el marc de les exposicions: 8 de maig (CCCB), i 9 de maig (Filmoteca de Catalunya). Entrada gratuïta amb reserva. 

Sessions
dc. 14.05.2025

Històries de la misogínia.

Laia Abril Marta Gili

La metodologia de la recerca artística en l’àmbit de la fotografia té la capacitat de generar espais d’incertesa i moure’s amb discreció entre allò perceptible i allò imperceptible. A partir de «Història de la misogínia», un dels treballs més reconeguts de l’artista Laia Abril, abordarem aquesta potència i reflexionarem sobre la forma en què els mites, les creences i els prejudicis estructuren les «polítiques de la veritat». Sessió oberta, Debats CCCB.

dc. 21.05.2025

Els reptes del registre visual i la memòria construïda.

Maria Ptqk

La connexió entre imatge i memòria és un assumpte clau en les investigacions visuals des de l’aparició de la fotografia i el cinema, i ha estat tractada des de diferents perspectives per pensadors com Walter Benjamin, Susan Sontag o Georges Didi-Huberman. Però, què queda d'aquesta relació en el context actual de les tecnologies de la imatge? Quina és la diferència entre acumular fitxers i construir relat? Podem parlar encara d’imaginació crítica amb les noves tecnologies generatives d’una imatge sense fi ni referent? 

dc. 28.05.2025

Nous imaginaris col·lectius més enllà de la tecnologia i els protocols.

Ingrid Guardiola

Els protocols burocràtics, socials i tecnològics han hipotecat els imaginaris col·lectius. Com construir una vida vivible fora d’aquests protocols i de la pressió dels algoritmes que fan funcionar la gran màquina digital? Ha de ser possible imaginar un futur col·lectiu, des del si de les infraestructures tecnològiques; comprendre’n el seu disseny i els seus mites, la seva incidència en la nostre noció de temps, espai i identitat. Com desafiar la “màquina digital integrada” i els seus mecanismes de control sense necessitat d’optar per una disjuntiva aniquiladora –o ella o nosaltres-? Pot la creació artística ser, encara avui, un eina de resistència i transportar-nos a llocs inesperats i no copsables per aquest entorn tecnificat?

dc. 04.06.2025

Veure l'estrella roja.

Lúa Coderch

En aquesta darrera sessió del curs, l’artista Lúa Coderch traçarà un itinerari per alguns dels seus treballs a la llum de textos de Didi-Huberman, com ara La imagen mariposa o Lo que vemos, lo que nos mira, que estaven presents en el moment de la seva concepció. La seva pràctica artística, en l’àmbit de l’audiovisual, l'escultura i la instal·lació, habitualment s’articula entorn de petites narratives, cartes i anècdotes, on el llenguatge i el cos, el desig i l’emoció entren en conflicte amb els “grans relats” que, tradicionalment, han estructurat les nostres vides.

 

Crèdits

Organitza
Institut d'Humanitats de Barcelona
Col·labora
Centre de Cultura  Contemporània de Barcelona
Filmoteca de Catalunya
Amb el suport de

Ponents

Ponent

Ingrid Guardiola és doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, professora de la Universitat de Girona, assag

Ponent

Artista multidisciplinària, centra la seva obra en els drets de les dones, el dol i la biopolítica.

Ponent
Artista que viu i treballa a Barcelona. Llicenciada en Belles arts i Màster en Produccions artístiques i recerca per la Universitat de Barcelona, es va formar també com a escultora a l'Escola Massana.
Ponent

Comissària, crítica i investigadora cultural.

Ponent

Crítica d’art, comissària i docent especialitzada en fotografia i arts visuals contemporànies.

Ponent

Crítica d’art, comissària i docent especialitzada en fotografia i arts visuals contemporànies.

L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen.