Lacan (Online)

Curs

Lacan

L’artista ens porta sempre la davantera

Online
Descripció

Jacques Lacan: psicoanalista, lector de Freud, transgressor i herètic, figura controvertida i alhora imprescindible per a interpretar la cultura contemporània i la civilització actual. Bevent de la filosofia, la lingüística, la psiquiatria, l’antropologia o la literatura, Lacan va portar la seva rebel·lió al camp de la psicoanàlisi, des d’on va irradiar en el pensament de la seva època i també en dècades posteriors. Autèntic i obstinat, Lacan encarna la insurrecció quotidiana que sostingué el seu ensenyament: fer avançar la psicoanàlisi partint de la base que la veritat —la col·lectiva i la de l'experiència subjectiva pròpia— es revela prenent estructura de ficció.  D’aquí el seu interès per la literatura i els llenguatges artístics com a matèria primera amb què bastir la seva teoria, i la seva admiració per la figura de l’artista, visionari que no retrocedeix davant l’horror i que “ens porta sempre la davantera”.

En aquest curs explorarem l’univers lacanià a través de referents artístics de diverses èpoques i de diferents disciplines, que ens ajudaran a comprendre alguns dels conceptes clau que conformen la seva mirada sobre la vida humana. 

Data d'inici
02.03.2023
Data de fi
30.03.2023
Idioma
Català
Castellà
Modalitat

Online. Els vídeos estaran disponibles fins al 28 de maig de 2023. Informació pràctica sobre els cursos 2022-2023.

Preu

General: 55 €
Amb descompte*: 40 €
*Estudiants, pensionistes, desocupats/des, més grans de 65 anys i amics/gues del CCCB. Comunitat UPF i socis i sòcies de la Biblioteca del Camp Freudià de Barcelona (amb cupó de descompte).

Les persones que puguin gaudir d'un descompte hauran d'enviar abans de l'inici del curs una còpia del document que l'acrediti a [email protected]

 

Després de matricular-te, registra’t al web per accedir als vídeos. 

Arxius adjunts
Full de mà.859.51 KB
Sessions
dj. 02.03.2023

El sentiment delirant de la vida: paraula i escriptura. Duras, Lispector, Zürn

Iván Ruiz Acero

Per què escriure? Moltes escriptores han intentat assajar una resposta a aquesta pregunta. Així com en l’inconscient freudià la llibertat de la paraula és la via d’accés a les representacions, per a Lacan l’escriptura serà el mitjà pel qual el subjecte pot apropar-se al sense sentit que es troba més enllà de les paraules, al que podem anomenar el seu sentiment delirant de la vida. I en això, l’acte d’escriure no és tant lliure com s’esperava que ho seria l’associació lliure.

En aquesta sessió estudiarem com la literatura pot produir un enigma més enllà dels discursos establerts, i com l’escriptura de Duras, Lispector i Zürn intenta convertir-se, cadascuna a la seva manera, en una lletra que arribi al seu destinatari, no tant al lector sinó a la pròpia escriptora.

 

Duras, M. Escriure. Barcelona: La breu edicions. 2022.
Lacan, J. “Homenaje a Marguerite Duras, por el arrobamiento de Lol V. Stein”. Otros escritos. Buenos Aires: Paidós, 2012.
Lispector, C. Agua viva. Madrid: Siruela. 2020.
Miller, J.-A. Vida de Lacan. Barcellona: Gredos, 2011.

dj. 09.03.2023

Joan Miró i el dolor de pintar

Antoni Vicens

Hi hagué un moment en què la bellesa en l'art deixà pas a la presència del cos de l’artista, inserint així el plaer i el dolor en l’experiència artística. Aquest moment encara no s’ha acabat: Joan Miró va ser un dels capdavanters en acceptar que la bellesa enclou una violència, de la qual se’n fa subjecte, i amb què ens va alliberar d’algunes servituds de la nostra mirada.

 

Vicens, A. “Los autorretratos de Joan Miró”, en Revista Freudiana. Revista de Psicoanálisis de la ELP-Catalunya. Nº 82, 2018.

dj. 16.03.2023

Pier Paolo Pasolini: entre l'ideal d'un nou alfabet i l'embriaguesa poètica

Claudia González

Entre les seves múltiples aspiracions estètiques, Pasolini va maldar per formular una manera de nombrar l’innombrable; l’obra plàstica d’Henri Michaux, que va interpretar com la creació d’un nou alfabet, el va impulsar en aquesta recerca de dir l’indicible. Malgrat això, el que va servir de motor a Pasolini per a portar la seva escriptura més enllà de la mètrica i de les rimes, mes enllà del llenguatge d’imatges del teatre i el cinema, va ser la via d’allò que Pasolini anomenava l’embriaguesa poètica, una forma del gaudi lacanià. En aquesta sessió explorarem la tensió pasoliniana entre l’indicible i l’embriaguesa poètica.

 

Lacan, J. “El seminario sobre ‘La carta robada’”. Escritos 1. Buenos Aires: Siglo XXI. 2005.
Miller, Jacques-Alain. “El inconsciente y el cuerpo hablante.” En Lo real puesto al día, en el siglo XXI, 317–32. Buenos Aires: Grama. 2014.
Pasolini, P. “Tetis”. Erotismo, Eversione, Merce. Bologna: Cappelli Editore. 1976.
Pasolini, P, Petróleo. Barcelona: Seix Barral. 1993.
Pasolini, P. ¿Qué sentido tiene escribir? Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=2yf5iIEPz6Y.

dj. 23.03.2023

L’amor més enllà del narcisisme: de l’amor cortès a un amor més digne

Howard Rouse

Per a Freud, l’amor que la psicoanàlisi revela a partir de la seva invenció de la transferència és essencialment narcisista. Per a Lacan, si bé parteix també d’aquesta premissa, les coses són ben diferents. Lacan parlà molt de l’amor, fins i tot arriba a apostar en els seus darrers anys pel que va definir com un amor més digne, més enllà dels confins del narcisisme.

En aquesta sessió explorarem diferents etapes d’aquest ensenyament en què Lacan es refereix, per exemple, a l’amor cortès, al Banquet de Plató, a l’escriptura de la carta d’amor i a diversos autors que van contribuir a l’elucidació del que podríem denominar les lògiques de l’amor: Dante, Claudel, Duras, entre d’altres. Si el capitalisme, Lacan dixit, exclou l’amor, en aquest recorregut anirem en una altra direcció.

 

Lacan, J. "El amor cortés en anamorfosis". El Seminario 7: La ética del psicoanálisis. Buenos Aires. Paidós. 1988, pp. 171-89.
Lacan, J. "El resorte del amor: Un comentario de El Banquete de Platón". El Seminario 8: La transferencia. Buenos Aires. Paidós. 2003, pp. 29-192.
Lacan, J. "El amor y el significante" & "Una carta de amor". El Seminario 20: Aún. Buenos Aires. Paidós. 1981, pp. 51-64 & 95-108.

dj. 30.03.2023

Antígona: desig i política

Alicia Valdés Sonia Arribas

Si per a Freud és la tragèdia d’Èdip la que constitueix l’eix central de la teoria pulsional de la psicoanàlisi, així com de la seva explicació del funcionament psíquic, per a Lacan Antígona es converteix en la figura destacada de l’ètica de la psicoanàlisi. Per a aquesta ètica, Lacan avança diverses proposicions, essent la primera: “L’única cosa de la que es pot ser culpable és d’haver cedit en el seu desig”. En aquesta sessió ens endinsarem en l’ètica de la psicoanàlisi de la mà d’Antígona, i la confrontarem amb algunes lectures polítiques de l’obra, des de Hegel fins als feminismes contemporanis.

 

Butler, J. El grito de Antígona. Barcelona. El Roure, 2001.
Hegel, G. W. F. “El espíritu verdadero, la eticidad”. Fenomenología del Espíritu, Madrid. FCE, 1988, pp. 261-279.
Lacan, J. “La esencia de la tragedia. Un comentario de Antígona de Sófocles” y “La dimensión trágica de la experiencia analítica”. El Seminario 7: La ética del psicoanálisis. Buenos Aires. Paidós. 1988, pp. 293-387.
Sófocles, Antígona

Crèdits

Organitza
Institut d'Humanitats de Barcelona
Col·labora
Centre de Cultura  Contemporània de Barcelona

Ponents

Ponent

Doctora en Humanitats per la UC3M, actualment té un contracte post doctoral Margarita Salas amb la UC3M a la Universitat de Barcelona, on forma par

Ponent

Doctor en Filosofia i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ponent

Doctora en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ponent

Psicoanalista a Barcelona, membre de l’Escola Lacaniana de Psicoanàlisi i de l’Associació Mundial de Psicoanàlisi.

Ponent

Psicoanalista a Barcelona. Membre de l’Escola Lacaniana de Psicoanàlisi i de l’Associació Mundial de Psicoanàlisi.

Ponent

Catedràtica al Departament d’Humanitats i directora del Institut de Cultura de la UPF; sòcia de la seu de Catalunya de la Escola lacaniana de psico

Ponent

Psicoanalista a Barcelona. Membre de l’Escola Lacaniana de Psicoanàlisi i de l’Associació Mundial de Psicoanàlisi.

Ponent

Catedràtica al Departament d’Humanitats i directora del Institut de Cultura de la UPF; sòcia de la seu de Catalunya de la Escola lacaniana de psico

L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen.