Artista, fotògraf, doctor, fisioculturista, investigador, jugador d’escacs, escriptor, pare de set fills i de la neurociència moderna: la vida de Ramón y Cajal és tan apassionant com ho és la seva trajectòria professional. Amb els dibuixos i textos de Ramón y Cajal com a teló de fons, en aquesta sessió els científics Salvador Macip i Cristina Nombela tracen un retrat vital del neuròleg que ens en descobreix la personalitat polièdrica. Juntament amb les seves observacions pioneres del sistema nerviós, subratllen el paper clau que va tenir Ramón y Cajal en l’establiment de l’Escola Neurològica Espanyola, que va desenvolupar i ampliar els seus descobriments, i a la qual van contribuir també científiques com Laura Forster i Manuela Serra, entre altres.

Sessió en col·laboració amb CCCB Debats.

Les investigacions de Cajal van donar peu a importants avenços en el coneixement del cervell. En aquesta sessió aprofundirem en la doctrina de la neurona que el científic aragonès va enunciar i esbossarem les funcions bàsiques d'aquest òrgan.

Amb les seves tincions, Cajal va aconseguir observar, per primer cop, els axons de les neurones. Gràcies a aquest descobriment va elaborar una teoria sobre com acumulen informació i com es comuniquen entre elles, i així mateix va copsar la capacitat d’adaptació de la seva morfologia a les necessitats funcionals. És el que es coneix com a neuroplasticitat, propietat única de la nostra ment que ens permet aprendre durant tota la vida, i que el va portar a afirmar que “l’home pot convertir-se en escultor del seu propi cervell”.

Ja fa cent anys, Cajal va començar a descriure què ocorre quan les neurones es lesionen o quan la seva comunicació es veu alterada, tot investigant mètodes per regenerar aquestes cèl·lules clau del sistema nerviós. En aquesta sessió coneixerem com ha avançat la investigació actual sobre la neurodegeneració i la demència, que es calcula que afecta uns 40 milions de persones majors de 60 anys a tot el mon, i com es lluita per prevenir l’aparició d’aquestes malalties, així com els tractaments que frenen el seu desenvolupament.