La societat dels combustibles fòssils té, literalment, els dies comptats. Durant els últims anys hem sentit molt a parlar sobre la necessitat d'emprendre una transició energètica i ecològica que ens haurà de portar cap a un nou model, essencialment idèntic però basat en les fonts d'energia renovable. La urgència i necessitat d’aquesta transició ve aparentment motivada per la lluita contra el canvi climàtic, a la vegada que està orientada al manteniment del ritme de producció i de consum actuals.

El tractament públic dels debats sobre transició energètica es basteix, però, sobre una sèrie de greus omissions i interpretacions esbiaixades. La primera omissió és que, segons els principals estudis, durant els propers anys es produirà la inevitable caiguda de la producció dels combustibles fòssils; és això el que està forçant l'acceleració dels plans de transició, i no la (necessària) lluita contra el canvi climàtic. Així mateix, també s’està intentant camuflar una realitat inevitable: el model d'abastament renovable que es proposa no pot cobrir, ni de lluny, l'actual consum energètic. Una interpretació realista de la situació preveu que en les properes dècades entrarem en un procés de descens energètic i de decreixement que, si no és pilotat, pot tenir conseqüències funestes tant per a les nostres societats com per al planeta. De tot això parlarem en aquest curs, mostrant les dades més recents sobre els canvis que s'estan operant en el panorama energètic i analitzant per què les actuals propostes són falses solucions que només ens poden fer perdre un temps preciós.

En el marc de l’exposició del CCCB Mart: el mirall vermell, el cicle de seminaris «El límit» proposa aquest concepte com a noció des d’on repensar el paradigma de progrés, la condició de l’humà i la natura dins els límits materials del planeta Terra.