Respiració (Presencial, Online)

Curs

Respiració

Lèxic quotidià de filosofia, 5

Presencial Online
Dirigit per

A càrrec de

Descripció

La respiració —una funció fisiològica fonamental i absolutament imprescindible per a la supervivència—, a més d’analitzar-se des d’una perspectiva científica, també pot ser estudiada en termes que transcendeixen la perspectiva clínica. Així, els darrers anys ha crescut exponencialment l’interès per aquest fenomen en el context de les ciències humanes i socials, com també ha crescut la literatura que en parla des del punt de vista filosòfic.

En efecte, la respiració constitueix un eix fonamental de connexió i síntesi entre diferents aspectes i nivells de l’ésser humà, des dels més bàsics, viscerals, inconscients i involuntaris processos al servei del manteniment de la vida, fins a, en l’altre extrem, les més subtils formes d’autoconsciència i de lliure determinació, vinculades al desenvolupament personal i a les operacions mentals més complexes. D’altra banda, la qualitat de l’aire respirable i les condicions laborals i socials que determinen l’exercici saludable de la funció respiratòria són problemàtiques de primer ordre en l’actual reflexió sobre les conseqüències de la crisi climàtica sobre la població i en relació amb les situacions de precarització que afecten sectors desafavorits de la societat.

El curs té tres sessions, i cadascuna oferirà una visió —necessàriament sintètica— de les diferents possibilitats d’aproximació al fenomen de la respiració, des d’una perspectiva filosòfica, fenomenològica, ètica i política.

Aquest curs forma part de Lèxic quotidià de filosofia, un cicle dirigit per Daniel Gamper, que proposa interpretacions filosòfiques sobre temes de la vida. Cada curs serà com una entrada d’un diccionari filosòfic de la quotidianitat.

 


Bibliografia recomanada:

Escribano, Xavier (ed.). Vivir del aire, pensar la respiración. Ensayos antropológicos e interdisciplinares de antropología de la corporalidad II. Madrid: Editorial Síntesis, 2024.

Irigaray, Luce. L’oubli de l’air. París: Les Éditions de Minuit, 1983.

Skof, Lenart, i Berndtson, Petri (eds.). Atmospheres of Breathing. Nova York: SUNY Press, 2018.

Sloterdijk, Peter. Temblores de aire. En las fuentes del terror. Traducció de Germán Cano. València: Pre-Textos, 2003.

Webster, Jamieson. Sobre la respiración. Traducció d’Albert Fuentes. Barcelona: Alpha Decay, 2025.

 

Data d'inici
08.06.2026
Data de fi
29.06.2026
Horari
De 18.30 a 20.00 h
Idioma
Català
Modalitat

Presencial/Online. Totes dues modalitats permeten l'accés als vídeos de les sessions (en directe i en diferit) fins al 29 d'agost de 2026. Informació pràctica sobre els cursos 2025-2026.

Lloc
Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB
Preu

General: 35 €
Amb descompte*: 25 €
*Estudiants, pensionistes, desocupats/des, més grans de 65 anys i amics/gues del CCCB.

Les persones que puguin gaudir d'un descompte, hauran de presentar el document que l'acrediti el primer dia del curs, en el cas de la modalitat presencial, o enviar una còpia del document a info@instituthumanitats.org abans de l'inici del curs, en el cas de la modalitat online.

Un cop t'hagis matriculat, et pots registrar al web per accedir als vídeos. Informació sobre com registrar-t'hi.

Arxius adjunts
Modalitat
Sessions
dl. 08.06.2026

Filosofia de la respiració

Xavier Escribano

Sense pretensió d’exhaustivitat, ens acostarem a la història de la filosofia a partir de la selecció d’alguns autors o moments representatius —els vedanta hindús, els autors estoics, el pensament medieval, Schelling, Irigaray i Sloterdijk, especialment— que concedeixen a la respiració un estatut filosòfic o una significació que transcendeix la seva funcionalitat fisiològica.

dl. 15.06.2026

Fenomenologia de la respiració

Xavier Escribano

En aquesta sessió es descriurà detalladament l’experiència de la respiració des d’una òptica fenomenològica, tant en contextos de salut i benestar com en situacions adverses que dificulten l’exercici espontani de la respiració, a partir d’autors com Husserl, Merleau-Ponty, Levinas, Leder, etc. En particular, s’analitzaran en detall tres dimensions de l’experiència de la respiració que manifesten la seva peculiar significació antropològica: a) la connexió u-tot; b) la interacció interior-exterior; i, finalment, c) l’amplitud (o constricció) de l’existència.

dl. 29.06.2026

Ètica i política de la respiració

Xavier Escribano

La respiració revela inequívocament la condició finita i dependent de l’ésser humà. Dependència que comença ja abans de néixer, en el si matern, i que continua després en forma de connexió inestroncable amb l’aire disponible a l’atmosfera. Aquesta connexió respiratòria, compartida amb tots els éssers vivents, és també condició de tota vida social —com vam experimentar inequívocament en temps de pandèmia. Com que el pulmó és l’òrgan intern més exposat a l’impacte de les condicions exteriors, la restricció, pol·lució o contaminació de l’aire respirable constitueixen formes d’agressió a la qualitat de vida o a la subsistència mateixa de les possibles víctimes, sigui en el terreny laboral (ètica del treball), en el terreny social (major exposició a la contaminació de poblacions econòmicament o socialment vulnerables) o en el terreny polític (ús d’armament químic o atmoterrorisme).

Crèdits

Organitza
Institut d'Humanitats de Barcelona
Col·labora
Centre de Cultura  Contemporània de Barcelona
Amb el suport de

Ponents

Ponent

Doctor en Filosofia per la UB, professor d’Antropologia Filosòfica a la UIC, director del Grup de Recerca en Antropologia de la Corporalitat SARX,

Ponent

(Barcelona, 1969). Professor de Filosofia moral i política a la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen.