El pensament de l’escriptor rus es constitueix a través d’una contínua dialèctica d’idees, on el 'pro' i el 'contra' entrellacen el seu discurs sobre la condició humana. En aquesta sessió introductòria al pensament dostoievskià, reflexionarem sobre l’ètica, la fe i els valors de la vida que, segons l’autor, poden 'salvar-nos'.

Dues filosofies de vida, dues ments i dos estils. En aquesta sessió, contraposarem la metafísica de la irracionalitat dostoievskiana a l’ètica racionalista de Tolstoi.

Dostoievski combina un sentit infal·lible del drama amb un gran sentit de l'humor. Si llegim a poc a poc Crim i càstig, L'idiota o Els germans Karamàzov hi descobrirem, d'una banda,  personatges còmics memorables, i de l'altra, escenes grotesques que actuen com a contrapunt dels episodis d'una gran intensitat dramàtica. Analitzarem l'humor, la ironia i el sarcasme dostoievskians com a ingredients constants de la seva escriptura i com a elements que conformen la seva particular visió de l'existència humana.

Traduir Dostoievski és desxifrar-ne el codi. L'autor construeix la seva obra fent servir una eina que domina a la perfecció: la llengua russa. Explorarem els intersticis entre la poètica de Dostoievski i l’expressió del seu pensament, i veurem com basteix un sistema lingüístic i literari que l’ajuda a articular i desplegar tant l'argumentari que defensa com el que ataca.

Dostoievski i Nietzsche són considerats dos grans pensadors en lluita contra el seu temps. Amb la finalitat de jutjar la veracitat d’aquesta asseveració, exposarem de manera analítica els seus diferents sistemes filosòfic-polítics.