Genealogies de pensament

Cicle de conferències
Descripció

Genealogies de pensament es planteja com un seguit de converses que busquen posar en joc la persistència de determinades preguntes en la filosofia, tant pel que fa a la pròpia tasca del pensament i la seva història, com pel que fa a la política, l’art o les moralitats compartides o dissentides que ens constitueixen com a subjectes en comunitats polítiques i culturals molt concretes. El cicle també vol actualitzar mitjançant el diàleg què fou i què va motivar l’arrencada del Col·legi de Filosofia a la ciutat de Barcelona el curs 1976-77.

Els seus membres fundadors —Antoni Vicens, Xavier Rubert de Ventós, Eugenio Trías i Jordi Llovet—, més els altres que s’hi van anar incorporant al llarg dels deu anys següents, articulen aquests diàlegs amb pensadors i pensadores d’una altra generació, sense que calgui pressuposar —ni en algun cas excloure— cap relació ni de mestratge ni de llegat assumit. Però el tall dels quaranta anys transcorreguts convida a reflexionar sobre com es pensava llavors, sobre com continuem pensant avui, i també sobre les coses perdudes i guanyades —a banda de les joventuts i les experiències—.

Què queda d’aquell «històric» Col·legi de Filosofia, a banda d’una memòria que cal reconstruir i uns primers cursos publicats? I què pot quedar del nostre present posat en joc i a prova amb aquell passat de quaranta anys enrere, quan tot semblava possible i —com en aquella república del poeta— tot estava per fer? Entendre aquell passat com una forma de futur és també un dels propòsits d’aquest cicle. Un altre, latent i tanmateix viu, és recordar els tres membres del Col·legi ja traspassats: Jordi Maragall, Pep Subirós i Eugenio Trías, juntament amb la figura, inspiradora per a molts d’ells, de Josep Maria Calsamiglia.

Organitzat amb la col·laboració del Centre d'Estudis Filosòfics Eugenio Trías (CEFET) de la Universitat Pompeu Fabra.

Add to Calendar 2019-09-18 02:00:00 2019-11-13 01:00:00 Genealogies de pensament: El llegat del Col·legi de Filosofia Genealogies de pensament es planteja com un seguit de converses que busquen posar en joc la persistència de determinades preguntes en la filosofia, tant pel que fa a la pròpia tasca del pensament i la seva història, com pel que fa a la política, l’art o les moralitats compartides o dissentides que ens constitueixen com a subjectes en comunitats polítiques i culturals molt concretes. El cicle també vol actualitzar mitjançant el diàleg què fou i què va motivar l’arrencada del Col·legi de Filosofia a la ciutat de Barcelona el curs 1976-77. Els seus membres fundadors —Antoni Vicens, Xavier Rubert de Ventós, Eugenio Trías i Jordi Llovet—, més els altres que s’hi van anar incorporant al llarg dels deu anys següents, articulen aquests diàlegs amb pensadors i pensadores d’una altra generació, sense que calgui pressuposar —ni en algun cas excloure— cap relació ni de mestratge ni de llegat assumit. Però el tall dels quaranta anys transcorreguts convida a reflexionar sobre com es pensava llavors, sobre com continuem pensant avui, i també sobre les coses perdudes i guanyades —a banda de les joventuts i les experiències—. Què queda d’aquell «històric» Col·legi de Filosofia, a banda d’una memòria que cal reconstruir i uns primers cursos publicats? I què pot quedar del nostre present posat en joc i a prova amb aquell passat de quaranta anys enrere, quan tot semblava possible i —com en aquella república del poeta— tot estava per fer? Entendre aquell passat com una forma de futur és també un dels propòsits d’aquest cicle. Un altre, latent i tanmateix viu, és recordar els tres membres del Col·legi ja traspassats: Jordi Maragall, Pep Subirós i Eugenio Trías, juntament amb la figura, inspiradora per a molts d’ells, de Josep Maria Calsamiglia. Organitzat amb la col·laboració del Centre d'Estudis Filosòfics Eugenio Trías (CEFET) de la Universitat Pompeu Fabra. Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB Institut d'Humanitats de Barcelona [email protected] Europe/Madrid public
Data d'inici
18.09.2019
Data de fi
13.11.2019
Horari
18.30 h
Idioma
Català
Lloc
Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB
Preu

Sense inscripció prèvia. L'entrada serà lliure i l'aforament limitat.

Sessions
dc. 18.09.2019

Els orígens i la història del Col·legi de Filosofia.

Antoni Vicens Xavier Rubert de Ventós Josep Ramoneda Jaume Casals

dc. 02.10.2019

Dir el món —transformar el món?

Josep Ramoneda Ester Jordana

dc. 09.10.2019

Quin poder patim i quin poder tenim?

Miguel Morey Laura Llevadot

dc. 16.10.2019

Què desitgem realment?

Antoni Vicens Sonia Arribas

dc. 23.10.2019

De què serveix la història de la filosofia?

Pere Lluís Font Jesús Hernández Reynés

dc. 30.10.2019

En què pensem (encara) quan parlem d’«estètica»?

Gerard Vilar Pol Capdevila

dc. 13.11.2019

Què pot la filosofia?

Jaume Casals Daniel Gamper

* AVÍS: El diàleg entre Antoni Marí i Lua Coderch previst pel 6 de novembre ha estat cancel·lat.

Ponents

Ponent

Doctor en Filosofia i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ponent

(Barcelona, 1969). Professor de Filosofia moral i política a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ponent
(Benicarló, 1979). Professora de l’escola La Massana d’Art i Disseny de Barcelona i professora col·laboradora a la Universitat Oberta de Catalunya.
Ponent
Va estudiar filosofia a Barcelona, a Frankfurt i a Constança i va ser becari DAAD i Humboldt. Inicià la seva activitat docent en el Departament de Teoria i Composició de l'ETS d'Arquitectura de Barcelona.
Ponent
Rector de la UPF des de 2013. Catedràtic de Filosofia del Departament d'Humanitats de la UPF també és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. 
Ponent

Doctor en Filosofia i Lletres, és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ponent
Periodista, filòsof i escriptor, col·laborador habitual del diari El País i de la Cadena Ser i director de diverses col·leccions d’assaig.
Ponent

Professora de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB), on coordina el Màster de Pensament contemporani i tradició clàssica.

Ponent

(Barcelona, 1950). Filòsof especialitzat en la filosofia francesa contemporània de tall nietzscheà.

Ponent
(Pujalt, 1934). Filòsof i teòleg, ha estat professor d’Història de la filosofia moderna i de Filosofia de la religió a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Col·legi de Filosofia.
Ponent

Professor del departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Llicenciat en Filosofia (UAB) i doctor en Estètica i Teoria de l'Art per la

Ponent

Catedràtica al Departament d’Humanitats i directora del Institut de Cultura de la UPF; sòcia de la seu de Catalunya de la Escola lacaniana de psico

Ponent
Filòsof, professor universitari, escriptor i polític, nascut a Barcelona el 1939. Catedràtic d’estètica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.
Ponent
Doctor en Filologia Germànica per la Universitat de Barcelona, i professor d'Estètica i Teoria de les Arts en el departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.

L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen.