Hi ha conceptes del pensament arendtià que fan de fonament i a la vegada de frontissa: “labor”, “treball”, “acció”, “pluralitat” o “natalitat” són alguns d’ells. Aquests conceptes, formulats per primera vegada a La condició humana (1958), marquen un abans i un després en la seva obra: són el barratge d’allò passat que s’intenta desbrossar, i al mateix temps, l’espai per a l’esdevenir de la reflexió. Aquestes són les eines que ens ofereix Arendt per a pensar-nos, amb els peus ben ancorats al món, i amb les quals introduirem el curs.

Segons Arendt, el totalitarisme apareix com un nou fenomen que trenca amb les categories polítiques clàssiques i que, per això mateix, ha de ser comprès en la seva singularitat. Centrant-se en aspectes com la ideologia, el Terror o el seu caràcter fluid, Arendt dissecciona els règims totalitaris del seu temps, a la vegada que posa de relleu com hi cristal·litzen elements ja presents en l’antisemitisme o l’imperialisme.

En aquesta sessió abordarem els temes de la guerra i la violència en el pensament d'Arendt, a partir d’articles publicats al diari jueu Aufbau entre 1941 i 1945. Tot comparant aquests escrits amb d’altres posteriors, com ara Sobre la violència i Què és la política?  es proposarà una nova lectura de la relació entre política i violència. Es tracta de veure com algunes posicions de l’autora, com la defensa de la creació d’un exèrcit jueu, sorgeixen d'una voluntat de transformació d'aquest mateix context i són coherents amb el desenvolupament del pensament arendtià.

En un moment en què ja era una coneguda teòrica política als EUA, Arendt va fer una nova temptativa de comprendre els fets del totalitarisme en el seu «polèmic» informe sobre el judici d’ Eichmann a Jerusalem (1963). En aquesta sessió, veurem com la qüestió que articula tot el text –com jutjar i caracteritzar aquest nou tipus de criminal?– és indeslligable del seu compromís amb la cura del món.

L'any 1959 Hannah Arendt va rebre a Hamburg el premi Lessing. En aquesta sessió  del curs, i al fil del discurs que va pronunciar amb motiu de la recepció del guardó, parlarem del «pensar per si mateix» (Selbstdenken), del lloc del relat i la imaginació en Arendt i de què és el que la va moure a triar la companyia de la literatura, en particular de la poesia.

L’era de la pandèmia obstaculitza l’experiència de la felicitat pública: una emoció que Hannah Arendt identifica amb el «gust per la llibertat», i que sorgeix del fet de participar i interactuar, com a persones iguals i alhora diferents, en un mateix espai compartit. En aquesta sessió reflexionarem al voltant d’aquesta idea central del pensament arendtià, una experiència que té com a requisit indispensable la proximitat dels cossos, la seva aglomeració i assemblea, tal com es dona en les manifestacions pacífiques a les places o en les trobades per discutir sobre el bé comú. Això ocorre en les fases inicials i generatives de les revolucions: moments concrets de democràcia participativa que permeten la redescoberta del «tresor amagat» de la política.

Conferència en col·laboració amb CCCB Debats.