Hannah Arendt (Presencial)

Curs

Hannah Arendt

Entre la comprensió i l'acció

Presencial
Descripció

Hannah Arendt (1906-1975) va ser al centre de molts dels debats més encesos del seu temps sobre el totalitarisme i d’altres qüestions relacionades amb aquest esdeveniment inèdit que va polvoritzar les categories de judici polític i moral. De ser, no fa tant, un nom pràcticament desconegut al nostre panorama, en els darrers anys ha esdevingut una referència gairebé inexcusable per interpretar els assumptes més variats del nostre temps i, a hores d’ara, ningú no qüestiona el seu protagonisme en el pensament polític contemporani. El seu afany per rehabilitar l’acció i la llibertat polítiques o la crítica de la tradició de la filosofia política occidental constitueixen algunes de les aportacions que ens ha llegat l’autora amb la seva obra i que ens ajuden a entendre el nostre món amb les seves contradiccions.

En aquest curs ens proposem fer parlar Arendt en els seus propis termes, a través d’un recorregut ampli per la seva obra i la seva biografia, tenint com a guies els seus conceptes clau, els seus llibres més destacats, així com les preocupacions i compromisos de fons que van esperonar els seu desig de comprendre.

Data d'inici
12.01.2022
Data de fi
16.02.2022
Horari
De 18.30 a 20.00 h
Idioma
Català
Castellà
Lloc
Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB
Preu

General: 65 €
Amb descompte*: 50 €
*Estudiants, pensionistes, desocupats/des, més grans de 65 anys i amics/gues del CCCB.

Les persones que puguin gaudir d'un descompte hauran de presentar el document que l'acrediti el primer dia del curs o enviar-lo per email.

Arxius adjunts
Sessions
dc. 12.01.2022

Entrelligats per la condició humana

Anita Lanfranconi

Hi ha conceptes del pensament arendtià que fan de fonament i a la vegada de frontissa: “labor”, “treball”, “acció”, “pluralitat” o “natalitat” són alguns d’ells. Aquests conceptes, formulats per primera vegada a La condició humana (1958), marquen un abans i un després en la seva obra: són el barratge d’allò passat que s’intenta desbrossar, i al mateix temps, l’espai per a l’esdevenir de la reflexió. Aquestes són les eines que ens ofereix Arendt per a pensar-nos, amb els peus ben ancorats al món, i amb les quals introduirem el curs.

dc. 19.01.2022

El totalitarisme: un fenomen inèdit en la tradició política

Edgar Straehle

Segons Arendt, el totalitarisme apareix com un nou fenomen que trenca amb les categories polítiques clàssiques i que, per això mateix, ha de ser comprès en la seva singularitat. Centrant-se en aspectes com la ideologia, el Terror o el seu caràcter fluid, Arendt dissecciona els règims totalitaris del seu temps, a la vegada que posa de relleu com hi cristal·litzen elements ja presents en l’antisemitisme o l’imperialisme.

dc. 26.01.2022

La violència com a moment pre-polític i element de resistència

Stefania Fantauzzi

En aquesta sessió abordarem els temes de la guerra i la violència en el pensament d'Arendt, a partir d’articles publicats al diari jueu Aufbau entre 1941 i 1945. Tot comparant aquests escrits amb d’altres posteriors, com ara Sobre la violència i Què és la política?  es proposarà una nova lectura de la relació entre política i violència. Es tracta de veure com algunes posicions de l’autora, com la defensa de la creació d’un exèrcit jueu, sorgeixen d'una voluntat de transformació d'aquest mateix context i són coherents amb el desenvolupament del pensament arendtià.

dc. 02.02.2022

Per esguard del món (o Arendt sobre Eichmann)

Fina Birulés

En un moment en què ja era una coneguda teòrica política als EUA, Arendt va fer una nova temptativa de comprendre els fets del totalitarisme en el seu «polèmic» informe sobre el judici d’ Eichmann a Jerusalem (1963). En aquesta sessió, veurem com la qüestió que articula tot el text –com jutjar i caracteritzar aquest nou tipus de criminal?– és indeslligable del seu compromís amb la cura del món.

dc. 09.02.2022

Companyies pel pensament: Lessing i la literatura

Fina Birulés

L'any 1959 Hannah Arendt va rebre a Hamburg el premi Lessing. En aquesta sessió  del curs, i al fil del discurs que va pronunciar amb motiu de la recepció del guardó, parlarem del «pensar per si mateix» (Selbstdenken), del lloc del relat i la imaginació en Arendt i de què és el que la va moure a triar la companyia de la literatura, en particular de la poesia

dc. 16.02.2022

Hannah Arendt i la felicitat pública

Adriana Cavarero

L’era de la pandèmia obstaculitza l’experiència de la felicitat pública: una emoció que Hannah Arendt identifica amb el «gust per la llibertat», i que sorgeix del fet de participar i interactuar, com a persones iguals i alhora diferents, en un mateix espai compartit. En aquesta sessió reflexionarem al voltant d’aquesta idea central del pensament arendtià, una experiència que té com a requisit indispensable la proximitat dels cossos, la seva aglomeració i assemblea, tal com es dona en les manifestacions pacífiques a les places o en les trobades per discutir sobre el bé comú. Això ocorre en les fases inicials i generatives de les revolucions: moments concrets de democràcia participativa que permeten la redescoberta del «tresor amagat» de la política.

Conferència en col·laboració amb CCCB Debats.

Crèdits

Organitza
Institut d'Humanitats de Barcelona
Col·labora
Centre de Cultura  Contemporània de Barcelona

Ponents

Ponent

Catedràtica de Filosofia Política de la Universitat de Verona, Adriana Cavarero és una de les figures més rellevants de la filosofia contemporània,

Ponent

Doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona i investigadora del seminari Filosofia i Gènere d’ÀDHUC (Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sex

Ponent

Doctor en Filosofía por la Universidad de Barcelona y licenciado en Historia, Filosofía y Antropolog

Ponent
Professora de Filosofia a la Universitat de Barcelona. Ha estat professora visitant a les universitats de Puerto Rico, Xile, Parma, Florència i Viena.
Ponent

Doctora en Filosofia i investigadora del Seminari Filosofia i Gènere d’ÀDHUC (Centre de Recerca Teor

Ponent
Professora de Filosofia a la Universitat de Barcelona. Ha estat professora visitant a les universitats de Puerto Rico, Xile, Parma, Florència i Viena.
Ponent
Doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre el concepte d’imaginació política en el pensament de Hannah Arendt.

L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen.