És la Internet de 2020 un oasi per a l'extrema dreta? Pot un youtuber adolescent ser altaveu involuntari d'idees supremacistes? Albert Lloreta, productor audiovisual digital, ens proposa un repàs dels principals esdeveniments històrics que han conformat la ideologia subjacent en les subcultures virtuals, generant imaginaris i llenguatges propis que, molts cops, funcionen com corretja de transmissió de postulats reaccionaris. En aquest tren de la bruixa postmillenial, Lloreta ens portarà de la mà per directes de Twitch accidentats, fòrums plens de bilis i adaptacions nostrades de l’alt-right americana que tan bé sap moure’s en el terreny 2.0.

És possible publicar un tria-la-teva-aventura als stories? Són les selfies feridores les noves capçaleres de les columnes d’opinió? L’escriptora i narradora Luna Miguel porta fent espeleologia ciber-narrativa des de l’adolescència, quan va saltar a l’arena pública amb un poemari en forma de blog. Com a editora del suplement de llibres PlayGround Books, va saber tensar com ningú allò que entenem com a literatura: fils de Twitter, webcomics i dietaris d’Instagram convivien amb crítiques d'assajos i novel·les en paper. Amb el també escriptor Antonio J. Rodríguez acaba d’impulsar #ECRIRW, un assaig col·lectiu i en xarxa sobre el fet mateix d’escriure. En aquesta sessió ens explicarà com moure’ns per aquella prestatgeria intangible anomenada feed.

Més enllà de les drogues, de l’ostentació i dels enfrontaments mediàtics coneguts com a beefs, el trap ha canalitzat l’estat emocional d'una època i de tota una generació. La normalització dels problemes de salut mental ha caracteritzat la projecció d’alguns d’aquests artistes, que han adoptat elements tant del romanticisme clàssic com de l'emo pop dels anys noranta. Alicia Álvarez Vaquero, una de les prescriptores del gènere més solvents del nostre país, ha documentat minuciosament aquesta intersecció entre depressió i música urbana a mitjans com BeatBurger i programes com El Bloque o Issues, aquest segon a Radio Primavera Sound.

On són els límits de l’humor en una ment-eixam com Twitter? Qui són més pell finetes: els “ofendiditos“ políticament correctes o una judicatura que persegueix l’activitat digital dels satírics? A través d’experiències pròpies i també de les d’altres còmics, el guionista Joan Ferrús (El Jueves, El Soterrani) s’endinsarà en els nous discursos humorístics d’avantguarda, aquells espais de reflexió íntima i col·lectiva en els quals tant el públic com l’humorista es troben en un estat de mutabilitat permanent. Les xarxes socials han revolucionat l’humor fent-lo sortir de la seva zona de confort: el còmic ja no sermoneja els fidels, que riuen mesells. Ara ha de bregar-hi amb la mateixa alegria que el cantant de punk brega amb les escopinades, el pogo de la primera fila i els espontanis que salten a l’escenari. Perquè, ells, també són part de l’espectacle.