La relació entre literatura i política és molt complexa i planteja una sèrie de qüestions fonamentals per a tots dos camps, especialment en el cas de la literatura moderna. Quina relació té amb la política? El contingut de l’obra literària és necessàriament polític? I, si la resposta fos afirmativa, en quin sentit ho és i de quina manera? Què és la literatura compromesa? En quina situació es troba la literatura sota la tirania moderna, totalitària? Per què les dictadures s’acarnissen amb la literatura? En quins aspectes la literatura moderna constitueix una crítica sociopolítica? A partir d’un enfocament tipològic i alhora històric, aquest curs pretén explorar i discutir totes aquestes qüestions, amb la intenció d’incitar noves aproximacions i reflexions al voltant de la relació entre literatura i política.

Bibliografia:

• Paul AUSTER, Leviatan, 1992.

• Mijaíl BULGAKOV, Els ous fatídics, 1925.

• Aldous HUXLEY, Un món feliç, 1932.

• Eugene IONESCO, Rinoceront, 1959.

• Ismail KADARÉ, El palau dels somnis, 1976-1981.

• Franz KAFKA, A la colònia penitenciària, 1914.

• Danilo KIŠ, Una tomba per a Boris Davidovic, 1976.

• Milan KUNDERA, La vida és lluny d'aquí, 1969. 

• George ORWELL, 1984, 1949.

• George ORWELL, Rebel·lió a la granja, 1945.

• Jean-Paul SARTRE, La infància d'un cap, 1939.

• Jean-Paul SARTRE, Què és la literatura? 1948. 

• W. G. SEBALD, Austerlitz, 2001.

• Aleksandr SOLZHENITSYN, Pabelló del càncer, 1966.

• Yevgueni ZAMIATIN, Nosaltres, 1924.