La ment, on és? Metafòricament, pot ser a la lluna de València, a anys llum, als núvols... Tanmateix, quan volem ser literals diem que “es troba al cervell”. Però, és realment així? Bona part de la filosofia i de la ciència cognitiva actuals divergeixen d’aquesta visió i veuen pensaments distribuïts en l’entorn, en els nostres utensilis i en les persones que ens acompanyen. També el pensament oriental clàssic ha optat per una visió molt més oberta quan ha volgut ubicar les nostres cavilacions. Ara bé, assumir que la nostra ment no es pot localitzar simplement en el cervell no ens converteix pas en defensors d’un ànima immortal. És possible ser materialista i agnòstic sense creure que l’activitat mental resideix exclusivament en el cervell.

La literatura, l’antropologia, el cinema, la filosofia, el disseny i la poesia són mètodes per reflexionar, per donar lloc a les coses. En aquesta edició de Flexo, dirigida per Adrià Pujol sota el títol Els llocs i les coses, sis pensadors i pensadores reflexionaran sobre el seu treball i intentaran situar-lo, encarnar-lo en un lloc concret, a partir de les lectures que els inspiren.