Sessió introductòria en què ens aproximarem a obres de realitzadors i realitzadores que han experimentat, tant formal com metodològicament, amb el cinema com a eina per entendre, apropar-se i relacionar-se amb allò social. A través d’experiències personals, textos i petits extractes audiovisuals, ens preguntarem què és (o què podria ser) un cinema etnogràfic experimental, navegant entre les friccions i les ficcions que sorgeixen en l’intent de fer un cinema antropològic més lliure i menys descriptiu.

Aquesta sessió comptarà amb la presència de Ben Russell, cineasta i programador nord-americà que, en la seva obra, relaciona el cinema experimental amb una forma d’etnografia especulativa que ell mateix denomina “etnografia psicodèlica”, la qual posa en relleu la importància de situar un tercer subjecte dins del pla cinematogràfic. La seva filmografia, una de les contribucions més radicals i originals de l’etnografia visual experimental, servirà de punt de partida per a una reflexió més àmplia sobre el mitjà cinematogràfic i la seva vinculació amb l’antropologia. En aquesta sessió debatrem sobre la qüestió de l’autoria, el lloc de l’espectador i la força creativa de la incertesa, i del fet de no saber.

Diuen que fixar la mirada sobre el depredador ofereix a la presa els segons necessaris per salvar la vida. La velocitat i la precisió del gir de cap d’un cabirol compon una resposta adaptativa davant la mirada encoberta de qui l’està assetjant. Si aconsegueix atrapar la seva mirada, desvetllar-la, té més probabilitats de fugir, ja que el depredador dubtarà de la seva pròpia condició. Un encreuament de mirades sempre implica una impugnació a les posicions de partida. Ningú no té la seguretat de ser qui mira o qui és mirat. És el cinema un exercici de depredació? Hi ha escapatòria a l’objectivació d’esdevenir imatge? Com dignificar l’altre? Quina responsabilitat mobilitza la mirada cinematogràfica? En aquesta sessió indagarem, a través de fragments de pel·lícules i textos, en les tensions que resulten d’amagar o revelar la mirada i en la seva relació amb l’autoria en cinema i antropologia.

Alain Bergala escrivia que “en l’acte de creació del cinema, una de les majors dificultats, i la causa de molts fracassos, rau en el fet que, malgrat l’aparença d’un treball col·lectiu, només hi ha una persona que té al cap la pel·lícula com a futura totalitat”. Tot i això, els membres del Laboratorio de Antropología Audiovisual Experimental fa anys que intenten apropar-se a aquell altre horitzó creatiu —també polític— que suposaria que un col·lectiu o una comunitat pensés una pel·lícula, sempre des d’una perspectiva experimental i en l’àmbit de la no-ficció i l’autorepresentació. En aquesta sessió, Chus Domínguez, membre del LAAV, compartirà els aprenentatges que el col·lectiu ha anat acumulant en el camí cap a aquest objectiu.

Pot una pel·lícula transformar la relació de la seva autora amb el món i amb els altres? Com compartir l’experiència social fent-la esdevenir quelcom perceptible per als altres? La cineasta Catarina Alves reflexionarà al voltant d’aquestes qüestions a partir d’elements biogràfics i experiències fílmiques realitzades en diversos contextos —el món rural portuguès, el Cap Verd de la música i la performance, i els arxius de cultura material i ritual moçambiquesos—, i ens convidarà a pensar l’ús de la imatge i el so en antropologia com una forma d’encanteri, d’exploració, d’observació, de descobriment i d’interpretació de diferents universos etnogràfics.

No és casualitat que el cinema i l’antropologia naixessin pràcticament en el mateix moment històric: tots dos participen d’un impuls comú per analitzar, inventariar i, en certa manera, dominar el món extern (i els qui l’habiten) mitjançant la producció i la circulació d’imatges. Tota imatge és la petjada d’una trobada i aquesta trobada ha estat, durant molts anys, marcada per una relació desigual, basada en la dominació de qui filma sobre qui és filmat, convertint la imatge en un dispositiu d’objectivació de l’altre. En aquesta sessió repensarem els fonaments del cinema colonial a la llum d’alguns clàssics del cinema etnogràfic i de treballs contemporanis que qüestionen l’autoritat de la mirada i la legitimitat de la representació de l’Altre. Imaginarem formes de fer cinema etnogràfic que subverteixin el llegat colonial, tot preservant l’autonomia de l’obra fílmica i la dimensió crítica de la mirada.

A través d’una miscel·lània d’imatges i textos, en aquesta sessió conclusiva replantejarem alguns dels temes principals del curs posant l’accent en les friccions entre investigació i experimentació, així com en el debat al voltant de l’autoria. Així mateix, reflexionarem sobre l’ètica de la imatge a partir de la noció de “compromís etnogràfic” i de la idea de “retorn”. Quin deute tenen les pel·lícules amb aquells que hi apareixen o hi participen? Quins recorreguts segueixen les imatges un cop filmades? Quins sentits imprevisibles els atorgarà el públic?