Genealogies de pensament es planteja com un seguit de converses que busquen posar en joc la persistència de determinades preguntes en la filosofia, tant pel que fa a la pròpia tasca del pensament i la seva història, com pel que fa a la política, l’art o les moralitats compartides o dissentides que ens constitueixen com a subjectes en comunitats polítiques i culturals molt concretes. El cicle també vol actualitzar mitjançant el diàleg què fou i què va motivar l’arrencada del Col·legi de Filosofia a la ciutat de Barcelona el curs 1976-77.

Els seus membres fundadors —Antoni Vicens, Xavier Rubert de Ventós, Eugenio Trías i Jordi Llovet—, més els altres que s’hi van anar incorporant al llarg dels deu anys següents, articulen aquests diàlegs amb pensadors i pensadores d’una altra generació, sense que calgui pressuposar —ni en algun cas excloure— cap relació ni de mestratge ni de llegat assumit. Però el tall dels quaranta anys transcorreguts convida a reflexionar sobre com es pensava llavors, sobre com continuem pensant avui, i també sobre les coses perdudes i guanyades —a banda de les joventuts i les experiències—.

Què queda d’aquell «històric» Col·legi de Filosofia, a banda d’una memòria que cal reconstruir i uns primers cursos publicats? I què pot quedar del nostre present posat en joc i a prova amb aquell passat de quaranta anys enrere, quan tot semblava possible i —com en aquella república del poeta— tot estava per fer? Entendre aquell passat com una forma de futur és també un dels propòsits d’aquest cicle. Un altre, latent i tanmateix viu, és recordar els tres membres del Col·legi ja traspassats: Jordi Maragall, Pep Subirós i Eugenio Trías, juntament amb la figura, inspiradora per a molts d’ells, de Josep Maria Calsamiglia.

Organitzat amb la col·laboració del Centre d'Estudis Filosòfics Eugenio Trías (CEFET) de la Universitat Pompeu Fabra.