En el nostre curs anual de novel·la proposem uns exemples de com el gènere s’ha relacionat amb l’autobiografia des del segle XIX fins als nostres dies. Si autors com Dickens o Dostoievski encara es van veure obligats a modelar els seus records segons els cànons vigents de l’època, a partir del segle XX la memòria es va apoderar de les formes fins a constituir un llenguatge propi que desafia els límits de la ficció i es constitueix en testimoni i jutge dels grans debats del moment, des de l’Holocaust fins al feminisme, la identitat racial o l’herència cultural.