Fenòmens globals com #MeToo han reactivat la consciència de lluita contra l’heteropatriarcat iniciada ja dècades enrere. El debat sobre la (in)validesa de les categories de gènere guanya terreny, i poc a poc sembla que apareix una masculinitat igualitària, autocrítica i disposada a cedir espais de privilegi. Un procés que, malgrat tot, segueix donant lloc a multitud de paradoxes, ambigüitats, i encara més interrogants: la “nova masculinitat” sorgeix de la dissolució de les categories del gènere, o es tracta d’una simple substitució dels atributs de l’ “home” tradicional per altres de diferents? L’abolició de l’heteropatriarcat implica necessàriament la fi de l’heterosexualitat? Aquestes noves sensibilitats estan calant en tots els estrats socials, o estan restringides a una elit?

El periodista i escriptor Antonio J. Rodríguez compartirà les seves reflexions entorn de la masculinitat, el gènere i el desig en un nou marc que ens commina a canviar de posició i a redibuixar, plegats, els nostres mapes afectius.

Acte en col·laboració amb CCCB Debats.

Islam i feminisme constitueixen encara una cruïlla per a la majoria de dones nascudes en famílies musulmanes. És hora de transmetre un missatge clar en favor de la igualtat entre sexes i de la llibertat de les dones, un missatge que per força ha de passar per una contra educació feminista i un encarament amb la càrrega misògina de la religió per reivindicar que homes i dones puguem relacionar-nos-hi com ens sembli i no segons els relats hegemònics que perpetuen una masculinitat patriarcal.

Un cas emblemàtic de la transformació de Barcelona, tant des d’una perspectiva urbana com des d’una anàlisi de les seves recreacions literàries i cinematogràfiques al llarg del segle passat, seria el de l’antic «Districte Cinquè», part del qual va acabar coneixent-se popularment com «Barri Xino» des de la dècada dels anys vint i que en l’actualitat s’engloba al Raval. Rafael M. Mèrida oferirà un recorregut cultural per les realitats històriques i els imaginaris socials d’aquesta “regió moral” a partir de testimonis de les persones trans que la van poblar.

En aquesta sessió parlarem del que significa definir-se com a home i d'allò que considerem com a masculí, és a dir com a una manera apresa d'estar al món. Quins són els privilegis estructurals dels quals els homes, pel sol fet de ser homes, han gaudit i gaudeixen? Malgrat que parlem d'igualtat de gènere en molts àmbits, molts homes s'identifiquen amb masculinitats tòxiques que se sustenten en models de dominació. Parlarem de diferents maneres de definir-se com a home que rebutgin la violència, la dominació, el sexisme inherent a la masculinitat hegemònica i es comprometin amb models d'igualtat, justícia, diàleg i no violència.

El Palomar, integrat per Mariokissme i R. Marcos Mota, és un projecte des del qual revisar la història oculta en relació amb la identitat i el gènere. El Palomar és un context de treball, un posicionament polític i un replantejament institucional. Els seus artífexs són artistes, però també són programadores, actuen com comissàries i generen discursos crítics. Aquest laboratori de base queer marca els seus propis ritmes, combinant identitats múltiples i flexibles per modificar les formes de treballar amb l'art. En la seva ponència El Palomar, present, passat i futur, revisaran més de set anys de trajectòria.

La teoria feminista ha fet una profunda crítica al subjecte hegemònic de la Modernitat, identificant aquest subjecte com una gran trampa en què el neoliberalisme i el regim patriarcal han col.laborat mútuament per ocultar la vulnerabilitat dels cossos, la interdependència dels subjectes o l’opacitat del desig. Aquell subjecte masculí inverosímil, purament racional, transparent i autosuficient, és tant el genet solitari dels western com el llop de Wall Street, és l’heroi i també el dolent. Aquesta sessió proposa una anàlisi crítica de la subjectivitat patriarcal i de la seva supervivència en una part dels discursos contemporanis sobre les “noves masculinitats”. La crítica al subjecte clàssic de la masculinitat implica l’assumpció d’una impotència: els homes també són producte del poder i també estan travessats pel desig. La masculinitat no deixarà de ser patriarcal si creiem que els homes són tan autònoms i poderosos que poden canviar-se a sí mateixos tots sols i si seguim dividint el món entre els herois i els dolents.