Publicada el 1938 però reescrita trenta anys més tard, aquesta novel·la ens ajuda a explicar l'ambient que Rodoreda va viure a la seva joventut i ens acosta a les seves circumstàncies personals. També ens serveix per acostar-nos al seu primer personatge fort, aquesta noia indefensa però dura, implacable i fràgil alhora. Aloma és la primera d'una nissaga de dones rodoredianes que veuen que hi ha una distància insalvable entre el que volen i el que s'espera d'elles. A partir d'Aloma, aquesta adolescent a qui fan créixer de cop, explicarem com podem llegir els desenganys i els aprenentatges amargs d'aquesta protagonista.

Tot i que no la publicaria fins al cap de molts anys, Jardí vora el mar és la primera novel·la que Rodoreda es va posar a escriure després de la guerra, i l'escriptora deia que era important perquè havia obert el camí a les altres. La novel·la és la història de decadència d'un grup d'amics explicada a partir de sis estius en una casa d'estiueig. També és un tractat sobre els efectes destructius que el temps té sobre les persones. A partir dels diversos personatges d'aquest llibre, veurem com Rodoreda construeix un relat coral i quins arquetips presenta a partir d'aquests amics que veuen com s'enfonsa el seu món.

La Colometa és probablement el personatge més icònic de la literatura catalana i el que té el poder de convocar un imaginari més potent. Tot i que La plaça del diamant és una novel·la visceral, la força terrible del llibre no es va entendre a la primera. Rodoreda hi descriu el caos i la frivolitat de la guerra i la devastació de la postguerra a partir d'uns personatges que ni teoritzen ni jutgen: simplement viuen. L'equilibri de forces que fa la Colometa per sobreviure provoca que, en una caricaturització injusta, se l'hagi tractada de bleda. Però Natàlia és la sublimació de la guerra tal com la majoria de catalans van patir-la, i per això amb el temps hi van connectar. En aquesta sessió provarem d'explicar, a partir de la lectura de La plaça del diamant, quins són els trets que van fer que Rodoreda capturés tan bé l'ànima d'un país en un personatge.

Joan Sales, l'editor de Mercè Rodoreda, va escriure que Mirall trencat era "un devessall de poesia de gran estil, que t'embruixa i et transporta com una simfonia molt ampla i d'una riquesa esbalaïdora des de l'obertura". En aquesta novel·la, Rodoreda havia aconseguit explicar l'auge i la caiguda d'una família mentre narrava l'auge i la caiguda d'una ciutat, d'una societat i d'un país. També hi va crear els seus personatges femenins més calidoscòpics. La tríada de Teresa, Sofia i Maria Valldaura ens serveixen per explicar els lligams entre el segle XIX i XX a l'imaginari de Rodoreda, i per descriure, tal com ella mateixa va dir sobre la novel·la, "aquell pes de nostàlgia que té tot el que ha viscut intensament i s'acaba".