Joseph Roth va acabar d’escriure La llegenda del sant bevedor la primavera del 1939, dues setmanes abans de morir, ben a prop d’una catàstrofe històrica que ell havia augurat. Va morir alcoholitzat, apàtrida, quan vivia com a refugiat a París; allà va crear aquesta fascinant i misteriosa paràbola en què fa servir símbols i mites de l’Antic Testament i també de la tragèdia, i la contextualitza en una època de fort caràcter escatològic de la historia europea: els anys trenta. Per penetrar en la comprensió d’aquest llegat, ens introduirem en allò que Hannah Arendt va anomenar «tradició oculta», és a dir, la tradició jueva, pària, ocultada i apartada del cànon amb què Europa s’havia anat explicant a si mateixa. Si bé el curs es centrarà en l’anàlisi del cant del cigne de l’escriptor galitzià, la seva lectura també es farà en ressonància amb altres de les seves dues obres principals: Jueus errants i Job. Història d’un home senzill.

Bibliografia

Joseph Roth, La llegenda del sant bevedor, trad. Pilar Estelrich, Flâneur, 2021.

Joseph Roth, Job. Història d'un home senzill, trad. Judith Vilar, L'Avenç, 2012.

Joseph Roth, Judíos errantes, trad. Pablo Sorozábal Serrano, Acantilado, 2008.

Hannah Arendt, La condició humana. Empúries, 2009.

Paul Ricoeur, Finitud y culpabilidad. Editorial Trotta, 2011.

Gershom Scholem, Las grandes tendencias de la mística judía, trad. de Beatriz Oberländer, Madrid, Ediciones Siruela, 2006

Timothy Snyder, Tierras de sangre. Europa entre Hitler y Stalin. Galaxia Gutenberg, 2020.

Sófocles, Hölderlin, Pasolini Traducción, ed. e introd. Helena Cortés Gabaudan y Manuel Enrique Prado Cueva, pról. Arturo Leyte. La Oficina Ediciones, 2012.