Walter Benjamin: temptatives sobre el present (Presencial)

Curs

Walter Benjamin: temptatives sobre el present

Presencial
Dirigit per
Descripció

Filòsof, traductor, crític literari, col·leccionista, són algunes de les maneres de referir-se a Walter Benjamin; el romanticisme, el marxisme o la teologia, algunes de les seves diverses influències. Ja en aquesta pluralitat s’hi inscriu la dificultat de definir-lo, però s’hi expressa, sobretot, la singularitat de la seva obra, caracteritzada per l’exigència d’actualitat i una mirada visionària summament original sobre fenòmens centrals del món contemporani: el capitalisme com a religió, l’impacte de les formes d’expressió visual, la ciutat com a escenari, el feixisme o la cara obscura de la il·lustració. En aquest curs revisarem alguns dels aspectes clau del pensament i l’obra benjaminiana, en una lectura a contrapèl que ens desvetllarà també matisos i temes poc explorats, i que ens permetrà actualitzar el seu llegat per tal de confrontar-lo críticament a les problemàtiques del nostre propi temps.

Add to Calendar 2021-01-21 01:00:00 2021-03-11 01:00:00 Walter Benjamin: temptatives sobre el present (Presencial): Filòsof, traductor, crític literari, col·leccionista, són algunes de les maneres de referir-se a Walter Benjamin; el romanticisme, el marxisme o la teologia, algunes de les seves diverses influències. Ja en aquesta pluralitat s’hi inscriu la dificultat de definir-lo, però s’hi expressa, sobretot, la singularitat de la seva obra, caracteritzada per l’exigència d’actualitat i una mirada visionària summament original sobre fenòmens centrals del món contemporani: el capitalisme com a religió, l’impacte de les formes d’expressió visual, la ciutat com a escenari, el feixisme o la cara obscura de la il·lustració. En aquest curs revisarem alguns dels aspectes clau del pensament i l’obra benjaminiana, en una lectura a contrapèl que ens desvetllarà també matisos i temes poc explorats, i que ens permetrà actualitzar el seu llegat per tal de confrontar-lo críticament a les problemàtiques del nostre propi temps. Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB Institut d'Humanitats de Barcelona [email protected] Europe/Madrid public
Data d'inici
21.01.2021
Data de fi
11.03.2021
Horari
De 18:30 a 20.00 h
Idioma
Català
Castellà
Modalitat

Presencial

Lloc
Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB
Preu

General: 85 €
Amb descompte*: 70 €

*Estudiants, pensionistes, desocupats/des, més grans de 65 anys i amics/gues del CCCB.
Les persones que puguin gaudir d'un descompte hauran de presentar el document que l'acrediti el primer dia del curs o enviar-lo per email.

Informació important sobre els cursos 2020-2021

 

Arxius adjunts
Sessions
dj. 21.01.2021

Introducció

Jordi Llovet

En aquesta primera sessió s’exposaran, a mode d’introducció, les principals influències que configuren l’obra de Walter Benjamin, la mirada polièdrica del qual intervé críticament en el present defugint les categories preestablertes.

dj. 28.01.2021

El sol de Brecht a la cara de Benjamin: art i avantguarda

Marcelo Expósito

La trobada amb Bertolt Brecht i Asja Lācis, així com el seu viatge a Moscou, van tenir en Benjamin un impacte encara no explorat amb la profunditat que es mereix, fins al punt que encara s’ha de construir el relat d’un “Benjamin productivista”, besllumat pels desbordaments radicals de les avantguardes artístiques, cinematogràfiques i teatrals a les dècades de 1920-30. Proposem aquestes “temptatives sobre Benjamin” mitjançant una lectura diagramàtica de L’obra d’art en l’època de la seva reproductibilitat tècnica i L’autor com a productor.

dj. 04.02.2021

Literatura i fantasmagoria

Sonia Arribas

El concepte de fantasmagoria en Benjamin prové del seu interès pels desenvolupaments tecnològics que van possibilitar aquesta il·lusió òptica, i va ser també fonamental en la seva articulació d’una sèrie de qüestions metodològiques en la seva confrontació amb el marxisme i la psicoanàlisi. En aquesta sessió exposarem en primer lloc la rellevància de la seva aproximació a l’obra literària –és a dir, per què Benjamin ens pot orientar en la lectura de textos literaris. I en segon lloc presentarem alguns textos literaris estudiats per Benjamin i no tan coneguts, com els de Karl Philipp Moritz i Paul Scheerbart, entre d’altres.

dj. 11.02.2021

Un turista anomenat Walter Benjamin

Carmen Rodríguez

Pot semblar irreverent parlar de Walter Benjamin com un simple turista a la ciutat. Això, però, és el que busca aquesta intervenció: despullar el filòsof de la càrrega de les interpretacions posteriors i mirar simplement a través dels seus ulls. Què observa? Qui hi troba? Què veu? Les impressions, els personatges i els records se succeeixen en la singular lectura de la ciutat que fa aquest personatge, on allò relegat, oblidat o invisibilitzat cobra especial rellevància.

dj. 25.02.2021

La història que intervé

Paula Kuffer

La proposta de transformació política del present a què apunta Walter Benjamin s'exposa, encara que pugui semblar paradoxal, en el seu concepte d'història. L'enunciació que el filòsof en fa, precisament el 1940, en ple esclat del feixisme, és d'allò més expressiva i simptomàtica. Atent als rastres inacabats, Benjamin apunta a una dialèctica entre l’ara i el que ha sigut, en la qual la utopia es defineix com una funció de la memòria.

dj. 04.03.2021

Fragments: Benjamin des de la fotografia

Xavier Ribas

Les runes, la invisibilitat, els rastres i els processos històrics són imatges que travessen l'obra de Walter Benjamin i configuren de manera particular el seu pensament. En aquesta sessió el fotògraf Xavier Ribas reflexionarà en torn d'aquests conceptes, que han marcat profundament la seva pròpia obra artística.

dj. 11.03.2021

La llengua fora de si mateixa

Miguel Morey

Partint del text La tasca del traductor, en aquesta sessió proposem una interrogació sobre l’experiència de traduir, considerada a la llum de les elaboracions teòriques de Benjamin sobre la capacitat mimètica i la il·luminació profana.

dj. 18.03.2021

Els usos del messianisme (NOVA DATA)

Mar Rosàs

A mesura que els jueus s'integraven en la vida burgesa moderna, la Càbala i la tradició messiànica jueva sortien de l’escena; resultaven antiquades. En un gest sorprenent, que ha estat titllat de "conservador i revolucionari alhora", una sèrie de pensadors europeus nascuts el darrer terç del segle XIX van recórrer a nocions procedents d'aquestes tradicions per contrarestar la racionalitat moderna de la burgesia, que, al seu entendre, era estèril, si no directament destructora, i que estava amarant la cultura jueva. En aquesta sessió ens preguntarem: quan neix la tradició messiànica? Quines novetats aporta? I, sobretot: quin ús en fa Benjamin?

Crèdits

Organitza
Institut d'Humanitats de Barcelona
Col·labora
Centre de Cultura  Contemporània de Barcelona

Ponents

Ponent

Historiadora de l’art, investigadora i professora associada del Departament de Composició Arquitectònica de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectur

Ponent
Catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Director de l’Àrea de Literatura de l’Institut d’Humanitats de Barcelona.
Ponent

Des de 2023 és professora titular de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna a la Universitat Ramon Llull, on imparteix classes de Bioètica

Ponent

Marcelo Expósito Prieto és artista i crític cultural.

Ponent

(Barcelona, 1950). Filòsof especialitzat en la filosofia francesa contemporània de tall nietzscheà.

Ponent

Doctora en Filosofia amb una tesi al voltant de la figura del testimoni i la representació de la història en W. Benjamin i W.G. Sebald.

Ponent

Catedràtica al Departament d’Humanitats i directora del Institut de Cultura de la UPF; sòcia de la seu de Catalunya de la Escola lacaniana de psico

Ponent

Xavier Ribas és fotògraf, professor a la Universitat de Brighton i a la Universitat Politècnica de València.

Ponent

Doctora en Filosofia amb una tesi al voltant de la figura del testimoni i la representació de la història en W. Benjamin i W.G. Sebald.

L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen.