Antonio Fontdevila és catedràtic numerari de genètica des de l’any 1973, primer a la Universitat de Santiago de Compostel·la i després a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment és catedràtic emèrit a la UAB.

Professor visitant i conferenciant convidat més de quaranta vegades a universitats i centres de recerca de quinze països diferents, a banda d’investigador principal de més de vint projectes finançats per agències nacionals i internacionals, director de divuit tesis doctorals, autor de nombroses publicacions científiques, la majoria a revistes d’alt impacte com Nature, Genetics, Evolution, Molecular Biology and Evolution, Journal of Evolutionary Biology, American Naturalist i Heredity, autor de dotze capítols de llibres, editor d’un llibre i autor de quatre llibres, entre els quals destaca The Dynamic Genome: A Darwinian Approach (Oxford University Press, 2011), que ha estat adoptat com a llibre de referència o de text de diversos màsters de biologia i genètica a universitats nacionals i estrangeres. És o ha estat editor associat i membre de diferents comitès editorials de revistes científiques i membre del consell de societats científiques com l’European Society for Evolutionary Biology. Ha estat nominat membre del consell de la Society for the Study of Evolution (EUA, 1986) i elegit vicepresident de la Societat Espanyola de Genètica (1985-1989).

És membre fundador i soci honorari de la Societat Espanyola de Biologia Evolutiva. Ha estat director del Departament de Genètica (1973-80), i vicedegà i degà (1977) de la Facultat de Biologia de la Universitat de Santiago de Compostel·la, i director del Departament de Genètica (1980-1985) i del Departament de Genètica i Microbiologia (1997-1999) de la UAB. Els seus treballs de recerca genètica evolutiva més coneguts tracten sobre el paper de la hibridació interespecífica en la mobilització dels elements transposables, sobre la arquitectura genètica de l’aïllament reproductiu, i sobre la genètica evolutiva de la colonització i la mesura de l’aptitud biològica en poblacions naturals d’espècies de Drosophila, com a sistema modèlic.