Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) és artista, assagista, crític i promotor d’art especialitzat en fotografia. Va ser professor de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i a la Harvard University de Cambridge (Massachusetts). Com a curador ha treballat per a la Biblioteca Nacional de Madrid, el Centre Internacional de Fotografia (ICP) de Nova York o el Centre Arts Santa Mònica de Barcelona. La seva obra ha estat exposada en més d’una trentena de museus i sales d’art d’Europa, Amèrica i del Japó: el Museu d’Art Modern (Nova York), l’IVAM (València), la Parco Gallery (Tòquio) o el Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona), entre d’altres. Entre els seus projectes més recents es troben Deconstruir Ossama, Deletrix, Googlegrames i Miracles & Co. La seva obra pertany a diverses col·leccions públiques i privades d’arreu del món com el Centre Pompidou de París o el MOMA de Nova York. Va rebre el premi David Octavious Hill per la Fotografisches Akademie GDL d’Alemanya el 1988, el Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres pel Ministeri de Cultura de França el 1994 i Premi Nacional de Fotografia el 1998. També és autor de diferents assajos sobre la fotografia com La furia de las imágenes (Galaxia Gutenberg, 2010), Revelacions. Dos assaigs sobre fotografia (Arcàdia, 2019), Imatges latents. La fotografia en transició (Arcàdia, 2022) i Ça-a-été Contra Barthes (Joaquim Gallego, 2022).