(Ripoll, Girona, 1985) És arquitecte, comissari i crític. És doctor per la Universitat de Princeton amb la tesi doctoral: "El redisseny del sensori de José Val de l'Omar: mitjans de comunicació, política i espai a l'Espanya franquista". Actualment, treballa com a assessor científic i comissari d'arquitectura al Departament de Col·leccions del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía, on també és assessor de l'Àrea d'Educació. Casanovas Blanco combina la seva feina com a arquitecte amb la curadoria i els projectes culturals. El 2016, va ser comissari general de l'Oslo Architecture Triennale juntament amb l'After Belonging Agency. Ha format part de l'equip curatorial de Niño de Elche. Auto Sacramental Invisible (2020-2021) i de Vasos Comunicantes. Colección: 1881-2021 (2021) al Museu Reina Sofia. És co-comissari del cicle Un piano preparado (2023), que commemora el vintè aniversari de La Casa Encendida, i prepara l'exposició Lo Animal en España (2024) a la Fundació Cerezales, León, i José Val del Omar: una Técnica con T mayúscula (2024) al C3A a Còrdova. Ha estat becari del Programa d'Estudis Crítics del Whitney Museum of American Art a Nova York i de l'IKKM-Weimar Princeton Summer School for Media Studies. Els seus articles han aparegut en publicacions com Volume, PLOT, Movement Research Performance Journal, Millennium Film Journal o El País. Ha rebut diverses beques i ajuts, entre els quals destaquen la Beca La Caixa per a Estudis de Postgrau, o la beca de Graham Foundation for Advanced Studies in the Fine Arts. Ha estat professor a diferents universitats com Columbia GSAPP, la Universitat de Princeton, Barnard College o Parsons The New School entre d'altres. Ha impartit conferències a institucions com el ZKM Karlsruhe, Harvard GSD, University of Sydney, el Cercle de Belles Arts de Madrid o el Museu Nacional d'Escultura de Valladolid.