Ricard Ripoll Villanueva (Sueca, 1959). Escriptor, traductor i professor (UAB). Va estudiar la carrera de lletres modernes a la Universitat de la Sorbona-Nova (París 3), on també va realitzar el màster en Literatura comparada. Doctorat en filologia francesa per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és professor titular de literatura francesa a la UAB i dirigeix el Grup de Recerca en Escriptures Subversives (GRES), adscrit al Departament de Filologia Francesa i Romànica de la mateixa universitat. És responsable de publicacions científiques sobre escriptures experimentals i ha publicat, en francès, els treballs L’écriture fragmentaire: théories et pratiques (2005) i Stratégies de l’illisible (2006). Conjuntament amb Alain Milton publica el títol Artaud : autour de Suppôts et Suppliciations (2013). Acaba de publicar La ciutat incandescent. Barcelona viscuda i escrita en francès (Publicacions de l’Ajuntament de Barelona). Com a poeta ha guanyat nombrosos premis. El 2021 va guanyar el Premi Vicent Andrés Estellés amb Fènix. La seva obra poètica també comprèn els títols Les naixences latents (2012), La causa dels exilis (2015), El món s’acaba demà (2020). Va guanyar fa poc el Premi Ventura Ametller de poesia amb Escomeses (que publicarà 1984) i el Premi Cadaqués a Rosa Leveroni amb La dona aproximativa (que publicarà Llibres del Segle). És autor de la novel·la L'espai dels impossibles (2005) i del llibre d'aforismes Antibiòtic. Aforismes per a un temps de crisi (2013). Com a traductor ha traduït, del francès al català, obres d'autors com Robert Desnos,  Lautréamont, Larry Tremblay, Élise Turcotte, Amin Maalouf. La traducció de l'Obra completa (2005) de Lautréamont li va valdre el premi Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció de l'any 2006.
És membre del PEN Català i soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.