La cultura del Fi de segle

Curs
Descripció

Els anys anteriors i posteriors a 1900 van veure créixer, a diverses capitals d'Europa, un moviment generalment anomenat modernista, o fin-de-siècle, força característic. Això és molt evident en ciutats com Viena, París i Barcelona, a les quals està dedicat el curs d'enguany de Grans Civilitzacions d'Europa. El fenomen, com es veurà al llarg de les sessions, abraça les àrees de l'arquitectura, la pintura, la filosofia o la literatura, així com una particular visió de la feminitat.

Add to Calendar 2019-10-01 02:00:00 2020-02-18 01:00:00 La cultura del Fi de segle: Les grans civilitzacions d'Europa Els anys anteriors i posteriors a 1900 van veure créixer, a diverses capitals d'Europa, un moviment generalment anomenat modernista, o fin-de-siècle, força característic. Això és molt evident en ciutats com Viena, París i Barcelona, a les quals està dedicat el curs d'enguany de Grans Civilitzacions d'Europa. El fenomen, com es veurà al llarg de les sessions, abraça les àrees de l'arquitectura, la pintura, la filosofia o la literatura, així com una particular visió de la feminitat. Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB Institut d'Humanitats de Barcelona [email protected] Europe/Madrid public
Data d'inici
01.10.2019
Data de fi
18.02.2020
Horari
18.30 h
Idioma
Català
Castellà
Lloc
Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB
Preu

General: 140 €
Amb descompte*: 120 €
*Estudiants, pensionistes, desocupats/des, més grans de 65 anys i amics/gues del CCCB.

Arxius adjunts
Postal1.36 MB
Sessions
dt. 01.10.2019

La crisi de la literatura al tombant de segle: de Mallarmé a Valéry.

Carles Besa

dt. 15.10.2019

L’arquitectura, 1. D’Adolf Loos a la Sezession.

Roger Miralles

dt. 22.10.2019

Freud i la societat vienesa del seu temps.

Antoni Vicens

dt. 29.10.2019

Gustav Mahler: la música del Finis Austriae.

Jordi Llovet

dt. 05.11.2019

L'arquitectura, 2. Gaudí i la burgesia barcelonina.

Juan José Lahuerta

dt. 19.11.2019

Gustav Klimt i la pintura de l’Art Nouveau.

Erika Bornay

dt. 26.11.2019

La crisi del llenguatge: Mauthner, Hofmannsthal, Wittgenstein.

Josep Casals

dt. 03.12.2019

Richard Strauss i Arnold Schönberg, dues portes a la modernitat musical.

Luis Gago

dt. 10.12.2019

L’esnobisme. Huysmans i la novel.la A repèl.

Mar Garcia

dt. 17.12.2019

L’arquitectura, 3. Rivals i coetanis de Gaudí: Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch.

Josep M. Rovira

dt. 07.01.2020

La pintura dels simbolistes francesos: Rops, Redon, Moreau, de Chavanne.

Erika Bornay

dt. 14.01.2020

Els poetes «maleïts». Rimbaud i Lautréamont.

Àlex Matas

dt. 21.01.2020

Els pintors expressionistes alemanys.

Rafael Argullol

dt. 28.01.2020

Els salons i els cafès de París.

Àlex Matas

dt. 04.02.2020

Ruskin i el crepuscle victorià.

Andreu Jaume

dt. 11.02.2020

Proust i l’apoteosi de l’aristocràcia parisenca.

Estela Ocampo

dt. 18.02.2020

Salomé, d’Oscar Wilde, i el mite de la femme fatale.

Jordi Llovet

Multimèdia i Arxiu sonor

Ponents

Ponent

Doctor en Teoria de la literatura i Literatura comparada, és professor agregat de Teoria de la Literatura i Literatura comparada del Departament de

Ponent
Editor i crític. Ha editat l’obra assagística d’autors com Henry James, T. S. Eliot i W. H. Auden, així com la correspondència i els diaris de Jaime Gil de Biedma.
Ponent

Doctor en Filosofia i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ponent

Llicenciat en Lettres Modernes per la Universitat de la Sorbona (París IV) i doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona.

Ponent

Historiadora de l'art, escriptora i investigadora especialitzada en la iconografia de la dona en l'art, a la qual ha dedicat múltiples assajos i no

Ponent
Doctora en Filosofia i Lletres (secció d’Història de l’Art) per la Universitat de Barcelona. Professora titular de la Universitat Pompeu Fabra, on imparteix classes de Teoria de l’art.
Ponent
Catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Director de l’Àrea de Literatura de l’Institut d’Humanitats de Barcelona.
Ponent
Professor titular al departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.
Ponent

Catedràtic de Historia de l’Art i la Arquitectura de la ETSAB, UPC, des de 1989, i arquitecte des de 1969, exercint la pràctica professional de la

Ponent

(Barcelona, 1945). Arquitecte i professor d'Història de l'art i l'arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB).

Ponent
Llicenciat en Dret per la Universitat Complutense i professor de violí i música de càmara pel Conservatori Superior de Música de Madrid.
Ponent

Professora de Literatura francesa a la Universitat Autònoma de Barcelona, desenvolupa la seva recerca en l'àmbit de les literatures, les arts escèn

Ponent
Catedràtic d’Estètica i Teoria de les arts a la Universitat Pompeu Fabra. Escriptor, poeta i assagista, és membre de l’Institut Universitari de Cultura, entitat que va dirigir entre el 2002 i el 2008.
Ponent

Arquitecte i professor de l’àrea de composició de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus de la URV.

Ponent
Editor i crític. Ha editat l’obra assagística d’autors com Henry James, T. S. Eliot i W. H. Auden, així com la correspondència i els diaris de Jaime Gil de Biedma.
Ponent
Catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Director de l’Àrea de Literatura de l’Institut d’Humanitats de Barcelona.

L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen.