Panorama general de la pràctica de la traducció, eminentment la literària, però no només. Què vol dir traduir: què implica, qui implica, quins elements hi entren en joc. Des de la conjuntura sociopolítica fins a les moltes llengües implicades, passant per les tradicions culturals i els diversos agents de les cadenes editorial, comercial o científica. Tot d’una manera general i entenedora, però amb l’objectiu que el públic assistent es faci una idea de la complexitat del procés i entengui per què podem parlar de la traducció des de punts de vista tan diversos.

S’abordarà el tema de la diversitat lingüística i cultural com a element que fa inevitable la pràctica de la traducció, alhora que la fa extremadament complicada: què volem dir quan parlem de diversitat lingüística i com pot ser que la diversitat mateixa sigui la condició i alhora l’escull principal a l’hora de traduir. En aquest sentit, es faran servir alguns exemples que, amb una mirada propera a l’antropologia lingüística, il·lustraran problemes i casos curiosos que es troben els professionals a l’hora de traduir de i a les llengües més diverses. A partir d’aquí, es presentaran els elements principals de la sociologia de la traducció, que tenen a veure amb el paper del traductor com a agent actiu en la mediació de la diversitat.

Breu repàs de les diverses aproximacions a la traducció que s’han donat al llarg de la història, especialment des del punt de vista català i en els darrers dos segles, que són els que més marquen el paradigma actual en el nostre context sociocultural. S’exploraran les maneres com ens hem mirat els traductors i la traducció, i s’aventurarà quina projecció fem de la pràctica traductiva de cara al futur. 

Llegirem i comentarem cinc poemes d’autors diversos i de llengües diferents (alemany, italià, portuguès i rus), amb el benentès que alguns d’aquests autors tenen fama de difícils o d’intraduïbles (Celan i Khlèbnikov com a paradigmes), i amb això mirarem d’entendre per què un poeta implica sovint l’aprenentatge pacient d’un idioma singular (o d’una llengua d’art) i, conseqüentment, per què un poema té sovint un sentit que caldrà desxifrar. Si el deler de precisió s’esforça per donar allò que és dit, el joc i el malabar miraran de donar el com és dit. És qüestió, doncs, de fer viatjar els poemes des del fondal de les preguntes de rigor fins a l’espetec descarat de les músiques. I tot plegat albirar les formes multidimensionals del traductor com a mediador artístic de textos impossibles.

Hi ha conceptes filosòfics que cal traduir i hi ha qüestions traductives d’ordre filosòfic que es poden explorar des dels vessants ètic i estètic. Al llarg de la història, diversos traductors i pensadors s’han aproximat a la traducció des del prisma de la filosofia i han contribuït a obrir vies de reflexió que han acabat revertint en la pràctica de la traducció, essencialment de la literària. A partir de reflexions sobre autoria, innovació, (re)creació, sociologia de la traducció, etc., es proposarà un esbós de diversos elements de pes en la dimensió filosòfica del fet traductiu.