Una revolució imprevista

Curs
Descripció

El feminisme esclata i es desborda a la dècada dels setanta. És en aquest moment que una generació de dones decideix prendre la iniciativa en la vida pública i en la privada i engegar, en un gest afirmatiu de llibertat, una revolució imprevista que no seguia cap model, sinó que s’anava desplegant a través de la pròpia pràctica. En aquesta onada del feminisme les reivindicacions arriben a l’esfera més íntima, subvertint la sexualitat i els models reproductius, transgredint tabús sobre el plaer i el desig i qüestionant l’ordre jeràrquic establert tant a casa com al carrer. Una revolució que capgira les ments tant com els cossos.

A la vegada, la lluita que parteix del terreny del gènere s’alia amb altres moviments emancipadors que prenen també embranzida en aquell moment: els de raça i els de classe. D’aquestes interseccions emergeixen una àmplia diversitat de corrents que fan palesa la necessitat de parlar dels feminismes en plural.

Sense la pretensió d’oferir una selecció exhaustiva ni concloent, en aquest curs mostrarem l’heterogeneïtat de discursos feministes que sorgeixen als setanta, aprofundint tant en l’obra de pensadores clau com subratllant les decisives aportacions des de l’activisme dels marges, establint alhora ressonàncies amb els feminismes d’avui.

Add to Calendar 2020-01-29 01:00:00 2020-04-01 02:00:00 Una revolució imprevista: Feminismes dels setanta El feminisme esclata i es desborda a la dècada dels setanta. És en aquest moment que una generació de dones decideix prendre la iniciativa en la vida pública i en la privada i engegar, en un gest afirmatiu de llibertat, una revolució imprevista que no seguia cap model, sinó que s’anava desplegant a través de la pròpia pràctica. En aquesta onada del feminisme les reivindicacions arriben a l’esfera més íntima, subvertint la sexualitat i els models reproductius, transgredint tabús sobre el plaer i el desig i qüestionant l’ordre jeràrquic establert tant a casa com al carrer. Una revolució que capgira les ments tant com els cossos. A la vegada, la lluita que parteix del terreny del gènere s’alia amb altres moviments emancipadors que prenen també embranzida en aquell moment: els de raça i els de classe. D’aquestes interseccions emergeixen una àmplia diversitat de corrents que fan palesa la necessitat de parlar dels feminismes en plural. Sense la pretensió d’oferir una selecció exhaustiva ni concloent, en aquest curs mostrarem l’heterogeneïtat de discursos feministes que sorgeixen als setanta, aprofundint tant en l’obra de pensadores clau com subratllant les decisives aportacions des de l’activisme dels marges, establint alhora ressonàncies amb els feminismes d’avui. Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB Institut d'Humanitats de Barcelona systems@moixo.com Europe/Madrid public
Data d'inici
29.01.2020
Data de fi
01.04.2020
Horari
De 18.30 a 20.30 h
Idioma
Català
Castellà
Lloc
Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB
Preu

General: 80 €
Amb descompte*: 55 €
*Estudiants, pensionistes, desocupats/des, més grans de 65 anys i amics/gues del CCCB.

Sessions
29.01.2020

Emergències i complexitats dels subjectes: constel·lacions feministes dels setanta

Lorena Fuster

En aquesta sessió introduirem el debat entorn la qüestió del subjecte i les crítiques aixecades pels feminismes emergents dels setanta no només contra el pensament filosòfic modern i contemporani sinó també entre les diverses línies de pensament feminista. La intenció és il·luminar alguns dels dilemes i paradoxes que s'entomen des de la teoria, alhora que resseguir les coincidències i discrepàncies que enriqueixen aquest debat encara obert.

05.02.2020

Adrienne Rich i Monique Wittig, dues formes d’entendre els lesbianismes feministes

Bárbara Ramajo

Rich, reconeguda poeta, proposa també a través de l’assaig una existència lesbiana vinculada a un continuum compartit de desobediències a l’heteroetnocispatriarcat de les dones i les lesbianes. Wittig, principalment assagista, va emprar també la poesia per a oferir-nos un cos lesbià que alimenta l’imaginari famèlic de representació i representativitat de les presències públiques lesbianes. Ambdues són figures clau per entendre, i no oblidar, el pes específic dels lesbianismes als feminismes.

12.02.2020

Maria-Mercè Marçal i LaSal Edicions de les dones

Helena González

Com s'articula la política feminista en el postfranquisme? Amb quins arguments es qüestiona el trinomi patriarcat-patró-pàtria? Com es creen les xarxes entre dones? I entre lesbianes? En quin sentit les feministes trastoquen el relat disponible i no són només anotacions al marge? Maria-Mercè Marçal i LaSal són referents imprescindibles per transitar de nou la dècada de 1970 i reconèixer l'herència lila que conforma el nostre present. Una lluita constant contra la inèrcia.

19.02.2020

Parlem només amb dones. Carla Lonzi i el separatisme

Elena Laurenzi

La sessió se centrarà en Carla Lonzi, activista feminista i crítica d’art italiana, fundadora del grup “Rivolta Femminile”. S’explorarà el significat del separatisme com a condició per a la sostracció de les dones a l’ordre simbòlic masculí i s’analitzarà l’autoconsciència com a pràctica subversiva, qüestionadora del discurs hegemònic i generadora d’un saber autònom, on allò personal es torna polític.

26.02.2020

Si me permiten hablar…, Domitila Barrios

Florencia Brizuela González

El 1975 les Nacions Unides van celebrar a Mèxic la Conferència Internacional de la Dona, on hi va destacar el discurs de la boliviana Domitila Barrios de Chungara. Davant dels relats hegemònics sobre igualtat d’opressions que viuen les dones, va fer referència a les diverses violències que enfrontaven les esposes dels miners i que les diferenciava de la resta de dones blanques de classe mitjana; qüestions que, més de quaranta anys després, segueixen vigents. Aquesta sessió té com a objectiu presentar diverses reflexions de dones com Domitila Barrios, que ben aviat van posar en evidència la interrelació entre sexisme, capitalisme i racisme.

04.03.2020

Què desmunten les eines d'una outsider? El llegat d'Audre Lorde

Meri Torras

La sessió s'aventurarà en algunes de les aportacions teòriques, literàries i vitals d'aquesta germana estrangera, per tal de repensar la seva oportunitat en l'àmbit actual i sempre convuls dels feminismes.

11.03.2020

Chela Sandoval: repensar els feminismes i la realitat de la(es) subalterna(es)

Paola Contreras

En aquesta sessió aprofundirem en el marc polític i analític que proposa Chela Sandoval per entendre les cruïlles d’un nou ordre global, en què els cossos d’ “algunes” dones es veuen confinats a l’explotació en diverses dimensions. Una de les qüestions centrals serà indagar en la Metodología de las oprimidas, que busca assegurar la supervivència de les subalternes i, a la vegada, generar contra-narratives com a contrapoders que qüestionen els imaginaris, representacions i identitats construïdes des de mirades hegemòniques.

18.03.2020

Shulamith Firestone i Kate Millett. Del radicalisme a la decolonialitat

Lucía Piedra

Tots els moviments socials, les reivindicacions ciutadanes i les lluites activistes passen per una etapa de radicalització que cal saber entendre per contextualitzar la seva funció en la trajectòria del moviment. En aquesta sessió seguirem la pista de Shulamith Firestone i Kate Millett i ubicarem les aportacions del feminisme radical en relació amb altres moments del moviment feminista que han fet una re-actualització o re-lectura de les seves bases.

25.03.2020

Gloria Anzaldúa. Fronteres que fan de pont

Martha Palacio Avendaño

El treball de Glòria Anzaldúa constitueix una fita en l’anomenat “feminisme de color”, dins el qual va elaborar eines teòriques fonamentals que han ajudat a forjar el pensament postcolonial en clau de gènere. En aquesta sessió ens centrarem en els principals conceptes del seu pensament, com són els de frontera, auto-històries, Mundo Zurdo, per tal d’abordar les problemàtiques que aquesta pensadora va il·lustrar: la ferida colonial, el terrorisme íntim, la identitat creuada o mestissa. Així mateix, aprofundirem en la seva proposta de resistència política, que s’inicia en el propi cos i que sorgeix d’una tensió que convida al moviment de totes les parts desmembrades i trencades que produeix la desigualtat social.

01.04.2020

Hélène Cixous: l’écriture féminine avui

Joana Masó

Hélène Cixous ha escrit assajos, obres de teatre i ficcions autobiogràfiques travessats per l'exploració del que ella mateixa va anomenar als anys setanta l'écriture féminine. No es referia a l'escriptura que produeixen les dones, sinó a una escriptura que es donava el repte de significar i posar en moviment el desig i el cos, ja fos de les dones o no, per escriure'ns a nosaltres mateixe/os. Segurament aquest segueix sent avui un dels reptes més polítics de tota escriptura en temps present.

Curs en el marc de l'exposició «Feminismes!»

Ponents

Ponent

Bárbara Ramajo Garcia és doctoranda en els estudis de Gènere, Diferència i Alteritat (Universitat de Barcelona) amb la tesi Desbordar el cuerpo

Ponent
Investigadora a la Universitat del Salento (Itàlia) i professora contractada de la Universitat de Barcelona. Forma part del Seminari Filosofia i gènere i del GRC.
Ponent
És llicenciada en Dret i va realitzar el Màster en Ciutadania i drets humans i el Màster en Estudis Internacionals a la Universitat de Barcelona.
Ponent

Helena GONZÁLEZ FERNÁNDEZ és directora d’ADHUC—Centre de Recerca Teoria, Gènere i Sexualitat a la Universitat de Barcelona, professora titular d’Es

Ponent
Professora de literatura francesa a la Universitat de Barcelona i investigadora de la Càtedra UNESCO “Dones, desenvolupament i cultures”.
Ponent
Doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre el concepte d’imaginació política en el pensament de Hannah Arendt.
Ponent

Investigadora i comissària independent.

Ponent

Investigadora en Filosofia Moral i Política vinculada a les Universitats de Barcelona i Autònoma, on hi imparteix classes com a professora associad

Ponent
Doctora i professora de Teoria de literatura i Literatura comparada de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ponent

Llicenciada en Història i Ciències Polítiques per la Universitat Catòlica de Valparaíso (2005), Xile.

L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen.