Diego Falconí Trávez és advocat especialitzat en drets humans i doctor en Teoria de la Literatura i Literatura comparada. És professor de Dret a la Universitat de San Francisco de Quito i professor associat de l’àrea de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Director editorial de la Revista Iuris Dictio i codirector del grup Intertextos entre el dret i la literatura. Les seves línies d’investigació giren entorn al comparativisme i l’anàlisi literari, el dret i la normativitat, els estudis gais, lèsbics i queer, les teories post/decolonials i els estudis andins, àrees on compta amb diverses publicacions individuals i en coautoria. Ha coeditat diversos volums, El cuerpo del significante (Cos i Textualitat, 2011) o Resentir lo queer en América Latina (Egales, 2014), entre altres. Ha editat Me fui a volver. Narrativas, autorías y lecturas teorizadas de las migraciones ecuatorianas (Corporación Editora Nacional, 2014) i A medio camino. Intertextos entre la literatura y el derecho (Tirant Humanidades, 2016). Ha estat guardonat amb el Premio Casa de las Américas 2016 a la categoria d’assaig per De las cenizas al texto. Literaturas andinas de las disidencias sexuales en el siglo XX (2016).