De la idolatria a la misogínia (Presencial)

Curs

De la idolatria a la misogínia

El desig en les arts

Presencial

A càrrec de

Descripció

Les representacions artístiques de cada època documenten quins objectes de desig es consideren apropiats, il·lustrant així el gust com un fenomen històric. Aquestes representacions determinen què i com desitjar, especialment com més diverses són les tècniques de reproductibilitat existents en el moment de la seva creació. Mitjançant l’anàlisi d’algunes obres pictòriques, literàries i cinematogràfiques, aquest curs es proposa examinar la construcció de la mirada que ha erigit la dona com a objecte privilegiat de desig, i quines servituds ha imposat aquest procés de «mitificació» tant en homes com en dones. A través de la Susanna bíblica que tants pintors van retratar –encara que cap com Artemisia Gentileschi, significativament redescoberta en les últimes dècades–, la Carmen de Mérimée, l’Albertine de Proust, la Conchita de Buñuel, la Madeleine de Hitchcock o la Lolita de Nabokov, intentarem rastrejar concepcions del desig que no per ser naturalitzades resulten menys problemàtiques.

Data d'inici
28.09.2022
Data de fi
19.10.2022
Horari
De 18.30 a 20.00 h
Idioma
Castellà
Modalitat

Presencial. La inscripció al curs també inclou l'accés als vídeos de les sessions en directe i en diferit (fins al 8 de gener del 2023).

Lloc
Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB
Preu

General: 35 €
Amb descompte*: 25 €
*Estudiants, pensionistes, desocupats/des, més grans de 65 anys i amics/gues del CCCB.

Les persones que puguin gaudir d'un descompte hauran de presentar el document que l'acrediti el primer dia del curs o enviar-lo per email.

Arxius adjunts
Sessions
dc. 28.09.2022

El desig com a impuls incontenible. «Susanna i els vells» de Gentileschi

Elisenda Julibert

«Susana i els vells» és un tòpic revisitat innumerables vegades en la pintura europea. No obstant, pocs artistes conviden l’espectador a preguntar-se per aquest motiu bíblic com ho fa Artemisia Gentileschi, pintora italiana del Barroc que va elaborar aquest tema d’una forma molt singular. L’anàlisi de la seva versió de 1610 posa en evidència el prejudici del desig com a pulsió incontenible que van abonar les representacions del motiu en la pintura.

dc. 05.10.2022

El desig com a turment: Proust i la gelosia

Elisenda Julibert

Pocs escriptors han examinat la vida sentimental amb tanta minuciositat com Marcel Proust, no només en la seva obra A la recerca del temps perdut, sinó també en l’obra primerenca Els plaers i els dies. La lectura atenta de La presonera i del relat «El final de la gelosia» ens descobreix el vincle que uneix de forma inseparable la concepció del desig amorós com a afany de possessió a l’infortuni.

dc. 19.10.2022

El desig com a fatalitat: de Carmen a Lolita, passant per Madeleine i Conchita

Elisenda Julibert

En el marc de la concepció tràgica del desig que tan agudament va analitzar Proust, al segle XIX havia emergit la figura mítica, tan desitjable com esfereïdora, de la femme fatale. L’anàlisi de personatges femenins fatals i la seva gradual problematització en la literatura i el cinema —des de la Carmen de Mérimée o la Madeleine de Hitchcock fins a la Conchita de Buñuel o la Lolita de Nabokov— ens permetrà desentranyar l’estereotip de la femme fatale com a símptoma eloqüent de la misogínia en l’últim segle.

Crèdits

Organitza
Institut d'Humanitats de Barcelona
Col·labora
Centre de Cultura  Contemporània de Barcelona
Amb el suport de

Ponents

Ponent

Elisenda Julibert (Barcelona, 1974) va estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona i va cursar el doctorat d’Estètica a la Universitat Autònom

L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen.