Anomenar l’innominable

L'escriptora i música Ofèlia Carbonell s’endinsa en l'Arxiu de l'Institut d'Humanitats per entendre com es pot expressar allò inefable: la música, l'art, el desig i la pròpia naturalesa humana. En el seu recull, reuneix sessions que exploren la tensió entre allò que sentim i les eines que tenim per dir-ho com el llenguatge, la imatge i els nous codis digitals. Hi trobareu la pregunta de Jordi Savall sobre si la música pot representar les emocions millor que la paraula, la reflexió sobre el desig i la dificultat de definir-lo amb Sara Torres i Elisabeth Duval, o l'anàlisi de Miquel Cabal Guarro sobre com Dostoievski expressava el seu món a través de les paraules triades. En un moment en què, com adverteix Fernando Pérez Borbujo a través de Byung-Chul Han, l'ordre digital converteix les coses en informació i els humans en infòmans, aquesta selecció ens recorda per què anomenar l'innominable és, en el fons, un exercici sobre la humanitat mateixa.

Et recomanem llegir el text complet de l'Ofèlia Carbonell sobre la seva selecció d'Arxius Exquisits. També pots gaudir de la selecció en format pòdcast i vídeo.