F(r)iccions etnogràfiques (Presencial)

Curs

F(r)iccions etnogràfiques

Interseccions entre antropologia i cinema experimental

Aula Xcèntric
Presencial
Descripció

En la catorzena edició de l’Aula Xcèntric proposem reflexionar al voltant d’una antropologia feta en (i amb) imatges, amb la intenció de crear un espai on antropòlegs, investigadors, artistes i cineastes puguin debatre sobre què és (o què podria ser) un cinema etnogràfic experimental. Ens aproximarem a una sèrie d’autors i autores que qüestionen les normes i regulacions prescrites per un sector important dins l’àmbit acadèmic i per part de la tradició documentalista; es tracta de cineastes que defensen un cinema antropològic menys objectivista, que s’atreveix a experimentar formal i metodològicament amb la càmera per generar noves maneres de relacionar-se amb els altres i mostrar les diferents formes de viure i de concebre el món. Aquest cinema etnogràfic aposta per la imaginació i la crítica; en ocasions, dialoga amb la ficció, alhora que s’atreveix a no explicar-ho tot, deixant que l’espectador interpreti les imatges per si mateix, esdevenint així, en paraules de Robert Gardner, “un antropòleg de les pel·lícules”.

En paral·lel al curs, Xcèntric ha programat un cicle de projeccions. Consulteu la programació.

Data d'inici
18.01.2022
Data de fi
15.03.2022
Horari
De 18.30 a 20.00 h
Idioma
Català
Castellà
Lloc
Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB
Preu

General: 65 €
Amb descompte*: 50 €
*Estudiants, pensionistes, desocupats/des, més grans de 65 anys, amics/gues del CCCB i socis/es de l'ICA (amb cupó de descompte).
Les persones que puguin gaudir d'un descompte hauran de presentar el document que l'acrediti el primer dia del curs o enviar-lo per email.

La matrícula inclou l'entrada gratuïta a les projeccions d'Xcèntric de gener i febrer, a partir de la data d'inici del curs (subjecte a disponibilitat).

Arxius adjunts
Sessions
dt. 18.01.2022

F(r)iccions etnogràfiques.

Roger Canals Alexander Cabeza Trigg

Sessió introductòria en què ens aproximarem a obres de realitzadors i realitzadores que han experimentat, tant formal com metodològicament, amb el cinema com a eina per entendre, apropar-se i relacionar-se amb allò social. A través d’experiències personals, textos i petits extractes audiovisuals, ens preguntarem què és (o què podria ser) un cinema etnogràfic experimental, navegant entre les friccions i les ficcions que sorgeixen en l’intent de fer un cinema antropològic més lliure i menys descriptiu.

dt. 25.01.2022

El tercer subjecte. SESSIÓ EN ANGLÈS (sense traducció simultània)

Ben Russell

Aquesta sessió comptarà amb la presència de Ben Russell, cineasta i programador nord-americà que, en la seva obra, relaciona el cinema experimental amb una forma d’etnografia especulativa que ell mateix denomina “etnografia psicodèlica”, la qual posa en relleu la importància de situar un tercer subjecte dins del pla cinematogràfic. La seva filmografia, una de les contribucions més radicals i originals de l’etnografia visual experimental, servirà de punt de partida per a una reflexió més àmplia sobre el mitjà cinematogràfic i la seva vinculació amb l’antropologia. En aquesta sessió debatrem sobre la qüestió de l’autoria, el lloc de l’espectador i la força creativa de la incertesa, i del fet de no saber.

dt. 08.02.2022

Creuar la mirada. Autoria i responsabilitat en el cinema antropològic.

Maddi Barber Olatz González

Diuen que fixar la mirada sobre el depredador ofereix a la presa els segons necessaris per salvar la vida. La velocitat i la precisió del gir de cap d’un cabirol compon una resposta adaptativa davant la mirada encoberta de qui l’està assetjant. Si aconsegueix atrapar la seva mirada, desvetllar-la, té més probabilitats de fugir, ja que el depredador dubtarà de la seva pròpia condició. Un encreuament de mirades sempre implica una impugnació a les posicions de partida. Ningú no té la seguretat de ser qui mira o qui és mirat. És el cinema un exercici de depredació? Hi ha escapatòria a l’objectivació d’esdevenir imatge? Com dignificar l’altre? Quina responsabilitat mobilitza la mirada cinematogràfica? En aquesta sessió indagarem, a través de fragments de pel·lícules i textos, en les tensions que resulten d’amagar o revelar la mirada i en la seva relació amb l’autoria en cinema i antropologia.

dt. 15.02.2022

Creació audiovisual amb comunitats. El cas del LAAV_ (Laboratorio de Antropología Audiovisual Experimental).

Chus Domínguez

Alain Bergala escrivia que “en l’acte de creació del cinema, una de les majors dificultats, i la causa de molts fracassos, rau en el fet que, malgrat l’aparença d’un treball col·lectiu, només hi ha una persona que té al cap la pel·lícula com a futura totalitat”. Tot i això, els membres del Laboratorio de Antropología Audiovisual Experimental fa anys que intenten apropar-se a aquell altre horitzó creatiu —també polític— que suposaria que un col·lectiu o una comunitat pensés una pel·lícula, sempre des d’una perspectiva experimental i en l’àmbit de la no-ficció i l’autorepresentació. En aquesta sessió, Chus Domínguez, membre del LAAV, compartirà els aprenentatges que el col·lectiu ha anat acumulant en el camí cap a aquest objectiu.

dt. 22.02.2022

Camins d’una mirada: entre Antropologia i Cinema.

Catarina Alves Costa

Pot una pel·lícula transformar la relació de la seva autora amb el món i amb els altres? Com compartir l’experiència social fent-la esdevenir quelcom perceptible per als altres? La cineasta Catarina Alves reflexionarà al voltant d’aquestes qüestions a partir d’elements biogràfics i experiències fílmiques realitzades en diversos contextos —el món rural portuguès, el Cap Verd de la música i la performance, i els arxius de cultura material i ritual moçambiquesos—, i ens convidarà a pensar l’ús de la imatge i el so en antropologia com una forma d’encanteri, d’exploració, d’observació, de descobriment i d’interpretació de diferents universos etnogràfics.

dt. 01.03.2022

Contra-mirades colonials. NOVA DATA.

Roger Canals

No és casualitat que el cinema i l’antropologia naixessin pràcticament en el mateix moment històric: tots dos participen d’un impuls comú per analitzar, inventariar i, en certa manera, dominar el món extern (i els qui l’habiten) mitjançant la producció i la circulació d’imatges. Tota imatge és la petjada d’una trobada i aquesta trobada ha estat, durant molts anys, marcada per una relació desigual, basada en la dominació de qui filma sobre qui és filmat, convertint la imatge en un dispositiu d’objectivació de l’altre. En aquesta sessió repensarem els fonaments del cinema colonial a la llum d’alguns clàssics del cinema etnogràfic i de treballs contemporanis que qüestionen l’autoritat de la mirada i la legitimitat de la representació de l’Altre. Imaginarem formes de fer cinema etnogràfic que subverteixin el llegat colonial, tot preservant l’autonomia de l’obra fílmica i la dimensió crítica de la mirada.

dt. 15.03.2022

El compromís etnogràfic o l’ètica de la imatge. NOVA DATA.

Roger Canals Alexander Cabeza Trigg

A través d’una miscel·lània d’imatges i textos, en aquesta sessió conclusiva replantejarem alguns dels temes principals del curs posant l’accent en les friccions entre investigació i experimentació, així com en el debat al voltant de l’autoria. Així mateix, reflexionarem sobre l’ètica de la imatge a partir de la noció de “compromís etnogràfic” i de la idea de “retorn”. Quin deute tenen les pel·lícules amb aquells que hi apareixen o hi participen? Quins recorreguts segueixen les imatges un cop filmades? Quins sentits imprevisibles els atorgarà el públic?

Credits

Organitza
Institut d'Humanitats de Barcelona
Col·labora
Centre de Cultura  Contemporània de Barcelona
Departament de Cultura

Ponents

Ponent

Cineasta i antropòleg de Barcelona.

Ponent

(Massachusetts, Estats Units, 1976). Artista, cineasta i comissari nord-americà amb un treball que se situa entre l'etnografia i la psicodèlia.

Ponent

Cineasta i antropòloga visual portuguesa.

Ponent

Creador audiovisual que treball en l'òrbita del cinema-vídeo documental i experimental, des d'on ha anat expandint la seva obra fins als territoris

Ponent

Cineasta i investigadora, amb un màster pel Granada Centre for Visual Anthropology (University of Manchester).

Ponent

Professora d’Antropologia social i subdirectora de formació de l’Escola de Doctorat de la Universitat del País Basc.

Ponent

(Barcelona, 1980). Antropòleg i cineasta. Treballa com a professor i investigador al Departament d’Antropologia Social de la UB.

Ponent

Cineasta i antropòleg de Barcelona.

Ponent

(Barcelona, 1980). Antropòleg i cineasta. Treballa com a professor i investigador al Departament d’Antropologia Social de la UB.

L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen.