Ramón Andrés

Ponent

Ramón Andrés

Assagista, poeta i estudiós de la música, autor de nombrosos estudis musicals i literaris. Entre els seus llibres sobre música destaquen Diccionario de instrumentos musicales. Desde la Antigüedad a J. S. Bach (Península, 2000), W. A. Mozart  (Ma Non Troppo, 2003), Johann Sebastian BachLos días, las ideas y los libros(Acantilado, 2005), El oyente infinito. Reflexiones y sentencias sobre música (De Nietzsche a nuestros días) (Dvd Ediciones, 2007), El mundo en el oído. El nacimiento de la música en la cultura (Acantilado, 2008), Diccionario de música, mitología, magia y religión (Acantilado, 2012) i Claudio Monteverdi. «Lamento della Ninfa» (Acantilado, 2017). Pertanyen a un terreny literari i assagístic Tiempo y caída. Temas de la poesía barroca (Sirmio, 1994), Historia del suicidio en Occidente (Península, 2003), revisat i ampliat a Semper dolens. Historia del suicidio en Occidente (Acantilado, 2015), i Filosofía y consuelo de la música (Acantilado, 2020), Premi Nacional d'Assaig 2021. Entre els seus llibres de poemes cal citar La línea de las cosas (Hiperión, 1994) i La amplitud del límite (Dvd Ediciones, 2000), a més de l’obra aforística Los extremos (Lumen, 2011). Ha dedicat també els seus esforços a elaborar edicions d’autors i una Antología poética del romanticismo español (Planeta, 1987). Entre 1974 i 1983 va exercir la seva primera activitat professional com a cantant, centrat principalment en el repertori medieval i renaixentista, amb instruments antics. El 2015 va rebre el Premi Internacional Príncep de Viana de la Cultura, i el 2016 el Premi Estat Crític al millor assaig per Semper dolens.

Data d'actualització
2023-06-19

Ha participat en

Curs

Quan la música és pensament

Curs

Centreeuropa

Apunts sobre literatura, música i art

Ha dirigit

Curs

Quan la música és pensament